Catégorie : SINDICAT USDA ANDORRA
SINDICAT USDA ANDORRA
“Ens han mentit tant que el vot del funcionari el tenen perdut” Denuncia amb vehemència el paper d’Eva Descarrega al capdavant de funció pública. afirma que no està qualificada i assegura que tot hauria anat diferent amb un altre ministre
Representa el col·lectiu de funcionaris de l’Administració general presidint un sindicat que compta amb uns 220 afiliats. Denuncia la manera com DA ha tractat els treballadors públics els darrers anys i critica amb contundència la gestió de la ministra Eva Descarrega al capdavant de Funció Pública.
La llei de la Funció Pública, gran cavall de batalla del Govern, és a tràmit parlamentari. Esperen que s’aprovi aquesta legislatura?
Ja veurem si passarà o no. Si per al Govern la llei de la Funció Pública i les lleis laborals són les més importants del país, que Déu ens agafi confessats. En el moment d’entrar la llei la ministra ja ens va dir que no podríem fer res, que tot ho teníem perdut.
Esperen algun tipus de concessió durant el tràmit?
Jo crec que ja no es pot fer res. Primer perquè no arribaran mai a dir-nos que ens tornem a asseure, i després perquè els punts més importants no els voldran canviar.
Ni a través de les esmenes?
Dubto que DA modifiqui el que de veritat ens afecta. Modificaran el menys greu i ja està, però les línies vermelles de la senyora ministra no les tocaran. Però ja no és qüestió del que vulguin fer d’aquí a les eleccions, sinó del que han fet durant vuit anys. Ens han mentit tant que vull creure que el vot del funcionari el tenen perdut. Aquest cop s’han passat tant que la gent tindrà memòria.
Hi va haver llargs mesos de negociacions durant els quals es van fer moltes reunions.
A les reunions es va parlar molt, però el que més ens afecta són línies vermelles de les quals el Govern no volia ni parlar. Llavors això va ser de tot menys una negociació.
I per això van acabar convocant una vaga.
Sí, va desembocar en una vaga perquè hi ha molts punts de la llei que són inacceptables i m’agradaria saber si són legals.
Quins?
Per què ha de desaparèixer el nom de funcionari? Ens volen vendre que no hi haurà canvis, que serà el mateix; doncs llavors per què el toquen? No és el mateix, perquè els funcionaris no treballem per cap color polític, ens podem negar a fer una feina que considerem que no és legal i que no hem de fer i estem protegits per llei.
No els han explicat els canvis.
L’únic que ens han dit és que el fet de deixar de dir-se funcionari no implica res. Però si arreu del món es diu així, per què aquí ho volen canviar? Ens estan amagant moltes coses, com amb la jubilació, la mútua… Ens van vendre que ens jubilaríem al 60% i era mentida. Un funcionari que porti 30 anys si té sort cobrarà un 50% i escaig.
La desaparició dels triennis és un altre dels punts que consideren inacceptables.
Per què a uns sí [els treballadors de la justícia] i a d’altres no? Sempre hi ha alguna excepció, i no volem que els el treguin a ells, sinó que no ens el treguin a nosaltres. Després també hi ha el tema sancionador. Que et puguin canviar de departament. Avui en dia no et poden canviar si no hi estàs d’acord, i en canvi ara et podran canviar de la nit al dia sense problema. Ells ens venen que això serà per a gent expedientada, però es podrà aplicar a qualsevol persona.
Vol dir que un cap de departament podrà apartar algú.
Porto 25 anys a l’Administració i n’he vist de tots colors. No saps mai qui t’entra de cap, i aquest Govern està agafant gent que va a buscar a fora. Com ara l’Elisabeth Almarcha [coordinadora de Funció Pública], que no és estimada per nosaltres per la seva manera de tractar, parlar i actuar. Són mercenaris, venen per fer una feina i els paguen per fer el que se’ls mana, però no tenen cap mena d’arrelament. Suposo que deu interessar tindre una persona que no li porti la contrària a la ministra i li digui amén a tot. Què passa, que a Andorra no hi ha professionals?
En teoria hi ha més dificultats per trobar certs perfils.
Doncs aquesta pràctica només l’hem vist en aquest Govern. Aquesta persona va començar aquí amb una feina i de cop i volta la van posar a manar. I té unes maneres d’actuar que no són ètiques.
Per què?
Per entrar a una plaça passes unes proves i un psicotècnic i després passes per ella, que et fa una entrevista personal. I ella decideix si aquella persona és bona o no. On s’és vist això després de passar totes les proves? Alguna gent que s’ha presentat i no ha passat està pensant portar-ho a la Batllia.
I els eventuals?
Tenim gent que porta 10, 12 i 14 anys d’eventual i en vigília d’eleccions el Govern comença a treure edictes i edictes. S’estan aprofitant de la situació. D’ètica en tenen ben poca, per no dir cap ni una. I això s’ha d’acabar.
Com interpreten el gest de concedir la jubilació als 60 als mestres?
No és això. En cap lloc els estan dient que es jubilaran als 60, en tindran l’opció, dins d’uns barems.
Però la resta no tenen pas aquesta opció.
No, i també la volem demanar. Per a qui pugui, perquè tal com ens han deixat la jubilació, el 99% de la gent no ho podrà fer. Faràs números i veuràs que et jubiles amb el 40%. Ara, almenys si dones l’opció a algú dona-la a tota la casa.
Veuen possibilitats que ho facin?
No ho sé. L’Administració té un problema i aquest problema es diu Eva Descarrega. Aquesta ministra no està ni preparada ni qualificada. Per la seva manera d’actuar i de parlar, sobretot quan li portes la contrària. No sé si es pensa que és totpoderosa i pot fer el que vulgui dins l’Administració.
Com estan anant els canvis horaris que el Govern va aplicar a l’Administració general?
D’això ens en vam assabentar perquè un director ens van donar una carta. El mínim és que se’ns comuniquin aquestes coses, però la ministra va considerar que no valia la pena. Vam demanar una reunió, vam presentar una proposta i no la van acceptar. Això només demostra el tarannà de l’ordeno y mando. La idea era treballar fins a dos quarts de sis de la tarda i que els departaments vinculats a tràmits també ho fessin. Doncs ara resulta que això és per a tota la casa. Tot el que ha passat a la Funció Pública, també la llei, hauria acabat diferent amb una altra ministra.
L’USdA critica que es mantingui la concessionària de les ambulàncies El SAAS renova un any el contracte a Ambulàncies del Pirineu, tot i que es va constatar que va cometre diferents irregularitats amb les condicions laborals dels seus empleats
La Unió Sindical d’Andorra (USdA) denuncia que el Govern hagi prorrogat la concessió del servei d’ambulàncies a l’empresa Ambulàncies del Pirineu, que té un expedient sancionador per l’incompliment de les condicions de treball dels seus empleats. El secretari general del sindicat, Gabriel Ubach, va explicar que el contracte que es va signar amb la companyia el 2014 tenia vigència durant 4 anys…
La patronal aplaudeix l’opció de treballar els festius L’USdA considera que “està completament fora de lloc” i insta Martí a convocar ja les eleccions
La patronal es congratula pel gest de Govern de modificar el calendari laboral per permetre que totes les empreses puguin treballar els festius. El president de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), Xavier Altimir, va aplaudir la decisió de l’executiu per donar llibertat a les empreses per poder obrir quan ho necessitin…
Els sindicats, contraris a la proposta de la CEA per a equiparar cotitzacions
Gabriel Ubach, secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), es va mostrar “totalment contrari” a la mesura que proposa la CEA per a equiparar l’aportació que fan empresaris i treballadors en matèria de cotitzacions per a la jubilació. Ubach, en declaracions a aquest diari, va denunciar que “els empresaris s’aprofiten de la bossa que els treballadors han fet des de l’inici de la CASS”. Ubach fa referència a la proposta que va llençar Francesc Zamora, representant dels empresaris al consell de la CASS, juntament amb altres mesures per tal de “fer sostenible la Seguretat Social”, segons Zamora.
“Si els empresaris volen cotitzar el mateix que els treballadors, que paguin la part proporcional del que els tocava pagar des d’un inici”, va plantejar el secretari general de l’USdA, que recorda que els treballadors han estat obligats a pagar “des del primer dia”, mentre que els empresaris “ho han estat des de fa pocs anys”.
Ubach va posar de manifest la situació en matèria de cotització en altres països. “Els patrons d’arreu del món paguen més que els treballadors”, tot recordant que “els empleats paguen un terç del que paga l’empresari”. “Mai no es pot igualar el que aporta el treballador amb la quantitat que paga l’empresari”, va demanar Ubach, que assegura que, en cas que les mesures es duguin a terme, “Andorra seria l’únic país en el qual passaria això”, quelcom que descriu com “un atracament a mà armada”.
Retrets al Govern per incomplir les propostes del Consell El PS denuncia que només s’han executat 13 de les 48 iniciatives
El TC anul·la el concurs per consolidar la plaça de 20 docents El Constitucional insta a repetir el procés judicial per donar l’opció als afectats a defensar-se
El Tribunal Constitucional ha rebutjat el recurs d’empara interposat pel Govern arran de la sentència del Superior que anul·lava el concurs del 2016 que consolidava una vintena de places de professors eventuals. Dit d’una altra manera, l’alt tribunal considera, com ja ho va fer el Superior, que l’edicte no es va fer adequadament i que, per tant, s’ha de repetir, el que implica que els vint professors que van guanyar la plaça la perdin. Amb tot, el TC deixa una última escletxa de llum per als afectats. I és que el Sindicat d’Ensenyament Públic (SEP) i els propis afectats també havien interposat un escrit al·legant que s’havien vulnerat els seus drets d’accés a la jurisdicció i a la defensa per no haver pogut participar del procediment judicial, ja que només s’havia tingut en compte la visió del recurrent. Continuer la lecture de « El TC anul·la el concurs per consolidar la plaça de 20 docents El Constitucional insta a repetir el procés judicial per donar l’opció als afectats a defensar-se »
La CEA vol que la cotització de patrons i empleats s’equipari
Francesc Zamora, el representant dels empresaris al consell d’administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), ha expressat que la intenció des de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) “és d’anar equilibrant a poc a poc les aportacions de cotització per a la jubilació que fan l’empresari i el treballador”, mentre que admet que, per a la branca general de cotitzacions, “s’estan estudiant una sèrie de mesures perquè es pugui racionalitzar al màxim la despesa”. Aquest va ser un dels punts més calents que van discutir els altres membres del consell d’administració de la CASS amb Jordi Galobardas, l’antic representant dels empresaris abans que Zamora, durant les converses per tractar de reformar les pensions.
El representant dels empresaris al consell de la CASS va assistir ahir al dinar que el Club de Marketing d’Andorra va organitzar per a la junta i els socis, i al qual també va estar present el president de la CEA, Xavier Altimir, i en el qual van poder discutir temes com el futur de la seguretat social. En aquest sentit, també ha confirmat que la proposta dels empresaris per tractar d’endarrerir l’edat de jubilació segueix en peu. “En el sector terciari ens sembla bé que hi hagi treballadors que allarguin la jubilació per l’experiència que poden aportar tant a l’empresari com als treballadors més joves que s’incorporen”. No obstant això, Zamora admet que “en llocs de risc, o en situacions en les quals els treballadors estan en una condició més exposada, l’edat de jubilació continuï sent de 65 anys”.
CANVIS PER ALS AUTÒNOMS
Zamora també va voler aplaudir els canvis que ha portat a terme el Govern durant l’últim mes en relació amb la cotització dels treballadors autònoms. “A partir d’ara s’ha reorganitzat perquè els treballadors puguin cotitzar en funció del seu revingut”, va comentar Zamora, que admet que fins ara el sistema era un “gran calaix de sastre”. “No és el mateix una cotització d’un arquitecte o d’un enginyer que treballi com a autònom que la d’un transportista o la d’un taxista”, va recordar el representant dels empresaris al consell d’administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
Zamora va insistir que la intenció de les mesures proposades és “fer més sostenible la seguretat social” analitzant, com a conjunt, “totes les mesures que s’han d’aplicar i com s’han d’aplicar”.
ALTIMIR DEIXARÀ DE PRESIDIR LA CEA AL 19 DE SETEMBRE
Xavier Altimir va confirmar que el 19 de setembre serà el seu darrer dia com a president de la CEA. Tot i que les eleccions per escollir el nou president de la plataforma són el dia 27, el mateix Altimir assegura que “tot indica que només hi haurà una candidatura”, fet que evitaria la celebració d’eleccions, esdevenint guanyadora, automàticament, la persona que encapçali la candidatura. Altimir va fer una valoració dels 13 anys al capdavant de la CEA i va assegurar que deixa “en una bona situació” l’organització. Altimir va destacar que, des del 2006, la Confederació Empresarial ha estat acceptada com a membre de la UEAPME, ha obert una nova oficina a Brussel·les i “ha doblat el nombre d’associacions des de l’inici, així com d’afiliats”. Altimir va valorar la proposta de Miquel Armengol per fer un aeroport al Principat i l’optimisme del president de la Cambra de Comerç en assegurar que els estudis de viabilitat tècnica que ha rebut fins ara han estat molt positius. El president de la CEA considera que és “un tema molt tècnic” i que, per tant, “si realment hi ha informes que diuen que és factible crec que el que no s’ha de fer es descartar-ho de bones a primeres”. “És qüestió d’analitzar-ho”, va afegir.
Un país on també hi ha pobresa energètica
El Govern va fer ahir balanç de la campanya contra la pobresa energètica. Un total de 50 famílies (95 persones) van rebre aquest hivern algun tipus d’ajuda perquè no tenien mitjans per poder tenir coberta aquesta necessitat. Es tracta d’ una iniciativa que es va engegar per primera vegada l’any passat, tot i que només durant una quinzena de dies. Així, es va poder constatar que aquest servei també és necessari al nostre país, encara que de vegades ens pugui semblar que tothom té suficients mitjans econòmics per poder consumir l’energia que cal a l’hivern. Es tracta d’un exemple més que el país ha de continuar treballant per disposar d’un veritable Estat social, ja que malauradament encara hi ha moltes mancances a les quals s’ha de fer front des de les instàncies públiques. El problema és que aquest tipus de servei, d’altra banda ja existent des de fa temps en els països del nostre entorn, costa diners i, malauradament, les arques públiques no estan precisament plenes. És per això que Andorra ha de continuar diversificant les fonts d’ingressos de l’Estat perquè cada dia hi ha més necessitats a què fer front, sense oblidar, però, que al mateix temps s’ha de posar èmfasi també a racionalitzar i fer més eficient la despesa.
Els sindicats volen la prejubilació als 60 anys per a tots els funcionaris L’USdA considera que la concessió als professors per part del Govern respon només a la proximitat de les eleccions generals
La Unió Sindical d’Andorra (USdA) i el Sindicat Andorrà de Treballadors (SAT) són partidaris d’ampliar a la totalitat dels treballadors públics la possibilitat de jubilar-se als 60 anys si així ho desitgen. Una opció que la futura llei d’Educació posarà a l’abast dels mestres si finalment acaba prosperant l’acord al qual van arribar dimecres l’executiu i els representants dels professors, i que permetrà als educadors prejubilar-se als 60 anys o, en cas de voler continuar, fer-ho fins als 65, l’edat fixada com a límit. Els dos sindicats, cadascun amb matisos, creuen que la possibilitat de jubilar-se als 60 anys ha d’anar més enllà dels funcionaris que pertanyen als cossos especials, com és el cas dels professors.
El secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach, és contundent a l’hora de valorar l’acord entre el ministeri d’Educació i els mestres. “Aquesta possibilitat [prejubilar-se als 60 anys] ha de fer-se extensiva a tota la funció pública, no només als professors”, asse-nyalava ahir en declaracions al Diari. “Si es dona un dret a uns funcionaris, s’ha de donar el mateix a la resta”, reclamava el sindicalista.
Preguntat per quina era la seva opinió sobre el que havien aconseguit els mestres en la negociació amb el Govern pel que fa a la jubilació, Ubach tirava d’ironia: “ho veig molt bé. Tenint en compte que venen eleccions és normal que passin aquestes coses”. El secretari general de la Unió Sindical d’Andorra també va assegurar no estar sorprès pel fet que “el Govern que més ha matxucat els treballadors públics surti amb aquestes coses a pocs mesos de les eleccions”.
Interessos partidistes
Ubach insistia i acusava l’executiu demòcrata de fer concessions només perquè s’apropa una nova cita electoral. “Estem davant d’un Govern que durant anys ha tingut el comportament que ha tingut i ara, a pocs mesos de les eleccions, fa un canvi radical”, denunciava, mentre recordava que “ha estat set anys i mig fent polítiques contra la funció pública i canviant drets adquirits per expectativa de drets”. El sindicalista finalitzava dient que “ara el Govern torna a canviar el rumb i ho fa per interessos partidistes, els interessos electoralistes”.
El SAT vol més negociació
El secretari general del Sindicat Andorrà de Treballadors, Guillem Fornieles, també considera que s’hauria d’ampliar la concessió de poder prejubilar-se als 60 anys a altres sectors del funcionariat més enllà dels mestres. “Els sindicats d’altres sectors que ho negociïn perquè tothom ho tingui”, animava Fornieles també en declaracions al Diari. Però més enllà que “els mestres es podran jubilar als 60 o als 65 anys”, el que el sindicalista celebrava de l’acord entre el Govern i el Sindicat d’Ensenyament Públic era que “hi hagut una negociació”.
I és que segons Fornieles “haver aconseguit que s’hagi negociat és molt important, i que hagin arribat a un acord, encara ho és més”. El sindicalista hi afegia que “des del SAT sempre hem denunciat que no hi ha voluntat de negociar amb el Govern ni tampoc amb la patronal”. Segons el secretari general del SAT, “el que volem és que hi hagi negociacions a tots els nivells, no només amb els mestres. I en tots els sectors laborals, no només amb els sindicats de funcionaris”.
Sense interlocutors
Guillem Fornieles lamentava que, en el cas dels treballadors del sector privat, els sindicats “no tenim” interlocutors. “La patronal no ho és, ni tampoc el legislatiu, perquè la majoria de consellers generals són patronal”, deia, per insistir que “el que volem és negociació i que hi hagi llibertat sindical per tal de poder negociar amb els patrons i que aquests siguin honestos amb els treballadors”. El secretari general del SAT finalitzava sentenciant que “si no hi ha negociació, no hi ha democràcia”.
UNA NEGOCIACIÓ « CONSTRUCTIVA », SEGONS JOVER
El ministre d’Educació va afirmar ahir en declaracions a l’Agència de Notícies que la negociació entre el Govern i el Sindicat d’Ensenyament Públic s’ha fet “amb un ànim constructiu i amb la voluntat d’arribar a un acord, sobretot en aquesta última etapa”, el que ha permès, tot i la diferència dels posicionaments, “arribar a un punt intermedi en què ens sentim còmodes, no és ni el text del Govern ni el del sindicat. Les dues bandes hem fet esforços per sentir-nos còmodes”. Jover va recordar que el cos fa divuit anys que exigeix una llei pròpia, un text en què es treballa des del 2015. Durant tot aquest temps “s’han celebrat reunions amb els més de 900 membres del professorat, amb l’executiva del SEP, s’han organitzat taules participatives i hem pogut anar recollint opinions, suggeriments i comentaris”, va destacar. El ministre va precisar que “hem arribat al final de la primera etapa”, i va dir que “estic convençut que el text que hem acabat entrant a la comissió consultiva és molt millor que el que vam treballar des del ministeri”.
