Parlem de jubilacions Gabriel Ubach. Quin és l’import que una persona hauria de percebre després de 30 anys de cotització?

Parlem de jubilacions
Gabriel Ubach. Quin és l’import que una persona hauria de percebre després de 30 anys de cotització?, quina jubilació es pot considerar digna després de 30 anys de cotització? Quina ha de ser la pensió digna en un país com Andorra, on el preu d’habitatge s’enfila si contem la calefacció, la llum, l’assegurança obligatòria i una plaça de pàrquing per sobre dels 1.000 euros mensuals de mitjana. Segons l’OMD, el preu de l’habitatge hauria de representar el 30% del salari percebut, és a dir, al voltant dels 1.700 euros. Això, a priori, hauria de ser la pensió mínima per viure amb dignitat a Andorra.

Gabriel Ubach. Quin és l’import que una persona hauria de percebre després de 30 anys de cotització?, quina jubilació es pot considerar digna després de 30 anys de cotització? Quina ha de ser la pensió digna en un país com Andorra, on el preu d'habitatge s’enfila si contem la calefacció, la llum, l’assegurança obligatòria i una plaça de pàrquing

Però com es pot pagar aquestes pensions amb el 15,5% aportat pels empresaris, del qual un 8,5% per a jubilació i un 6,5 % del qual un 3,5 % de jubilació per als treballadors. Si observem els països, veient els treballadors, ens acostem sensiblement a la mitjana cotitzada i els empresaris encara queden lluny de les cotitzacions dels empresaris europeus, ves per on. A tots ens preocupa la situació financera de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social, però no compartim els criteris de Demòcrates per Andorra, que en l’última actualització de cotitzacions va imposar un augment de l’1% als empresaris i el mateix import per als treballadors. Això només passa a Andorra, a la resta del món els diferencials es respecten i els treballadors cotitzen com a màxim un terç de què cotitza l’empresa, excepte a Andorra. A Espanya la cotització de l’empresa és de tres vegades més que a casa nostra i a França és major, com veiem, lluny de la cotització de les empreses andorranes. Ara bé, els treballadors espanyols cotitzen prop dels valors dels andorrans i els francesos tampoc estan tan lluny com podem constatar, i aquest és un factor molt important a tenir en compte en qualsevol projecte de reforma. És important tenir en compte tots aquests factors per obtenir un resultat coherent i no cal inventar la pólvora ni la sopa d’all bufat, que ja fa dies que d’altres ja les van inventar abans que nosaltres.

L’USdA alerta d’una « catàstrofe econòmica » i creu que el projecte H23 és « fer volar coloms »

El secretari general de la Unió Sindical d’Andorra ha alertat de la greu situació econòmica que està començant a patir el Principat. El motiu principal és que el país viu, sobretot, del turisme i aquest està de capa caiguda pels rebrots de la Covid-19. « Això serà una catàstrofe llarga », assegura Gabriel Ubach, qui a més considera que fins a l’octubre i novembre no es podrà veure quina serà l’evolució.

Gabriel Ubach també ha criticat el projecte H23 que ha presentat l’executiu perquè opina que no resoldrà les necessitats fonamentals de la població. « No deixa de ser fer volar coloms. Andorra necessita un augment de salaris i pensions, fa molts anys que ho reclamem », diu tot recordant les reivindicacions de millores en drets laborals i d’habitatge.

A més, ha dit que no se’ls ha informat prèviament i s’han assabentat del seu contingut pels mitjans de comunicació.

Joan Seguí Alonso promotor de Podem Andorra i president del sindicat de duaners ha mort a Barcelona a 54 anys per la Covid-19

Joan Seguí Alonso, promotor de Podem Andorra i president del sindicat de duaners, ha mort a Barcelona a 54 anys per la Covid-19, qui es trobava fent un tractament en un hospital de la capital catalana a causa del càncer que patia. Seguí va ser agent de duana del 1991 fins al 2020 i va crear la plataforma del partit al Principat l’any 2014, participant en l’acampada de protesta per la situació de l’habitatge al país. El Sindicat de Funcionaris de Duana (SFD) i la Unió Sindical d’Andorra (USDA), així com el Partit Socialista, s’han adherit a les mostres de condol per la defunció de Seguí.

Joan Seguí Alonso, promotor de Podem Andorra i president del sindicat de duaners, ha mort a Barcelona a 54 anys per la Covid-19,

Res tornarà a ser igual – Andorra no estava preparada per a aquesta pandèmia (Ni Espanya, ni França…ningú)

Res tornarà a ser igual
Andorra no estava preparada per a aquesta pandèmia
De ben segur res tornarà a ser igual. La nostra manera de relacionar-nos, de treballar, de consumir i, sobretot, la percepció que tenim de la salut. Hem de ser conscients que és molt important comptar amb un sistema sanitari sòlid i, sobretot, dotat de recursos tant humans com materials; de comptar amb professionals especialitzats i de ser capaços d’estar preparats per a altres possibles crisis sanitàries.
Negar que Andorra, igual que la majoria de països, no estava preparada per a aquesta pandèmia és de necis. Quan la Xina va decretar les mesures de confinament cap altre país s’imaginava trobar-se en la mateixa situació. Potser el principal error va ser pensar que aquest virus entenia de fronteres, sobretot, en un món tan globalitzat com el nostre. Però ara, una vegada que tot passi, sabrem actuar perquè haurem entès que aquesta guerra no es guanya amb força, sinó amb previsió i estratègia? És inimaginable que, una vegada superada la crisi, els diferents governs no comptin amb una inversió en salut a l’altura de les circumstàncies. No podríem imaginar-nos després d’això que uns futurs pressupostos generals de l’Estat no comptin amb una inversió en sanitat potents ni unes cobertures socials imprescindibles. Ni tampoc que no es tinguin en compte la necessitat d’invertir en I+D+i; perquè si fins ara les prioritats eren el desenvolupament econòmic, ara hauran de centrar els seus esforços a invertir en un exèrcit investigador i sanitari que estigui preparat per aportar solucions davant qualsevol crisi sanitària. Si busquem en l’hemeroteca de la informació, veurem nombrosos articles en què investigadors demanen un teixit sòlid, amb grans inversions, que aconsegueixi situar les prioritats en una potència investigadora global. Podran ser capaces les administracions de dir-los ara que no? Com també esperem que es tingui en compte la contribució de les persones que integren el personal sanitari, de neteja, els cossos de l’administració general i comunal, farmacèutics, personal de supermercats, camioners i el seu paper en aquesta recuperació de la pandèmia sanitària.

La Unió Sindical d’Andorra (USdA) ha fet públic el  tradicional Manifest amb motiu de la celebració de l’1 de maig.

La Unió Sindical d’Andorra (USdA) ha fet públic, a través del seu secretari general, Gabriel Ubach, el  tradicional Manifest amb motiu aquest divendres de la celebració de l’1 de maig. Pel seu possible interès el reproduïm textualment:

Res no ha canviat!

Excepte que a diferència d’altres ocasions, en què les mobilitzacions generals de l’1 de maig han anat encaminades a rebutjar determinades mesures de retallades, com reformes laborals i de pensions, en aquesta ocasió la mobilització ha de tenir un marcat caràcter ofensiu, reivindicant el reconeixement de drets en els tres àmbits elementals, la sanitat, els salaris i pensions decents en equilibri amb el nivell de vida del país i l’habitatge de protecció pública a preus protegits.

La Unió Sindical d’Andorra (USdA) ha fet públic, a través del seu secretari general, Gabriel Ubach, el  tradicional Manifest amb motiu aquest divendres de la celebració de l’1 de maig.

Ha de ser una jornada històrica de reivindicacions, que quedi en la memòria de les treballadores i treballadors que sortim a la palestra.

Tots junts defensant els interessos dels nombrosos pensionistes que veuen el seu poder adquisitiu minvar any rere any. Històrica per la important participació dels moviments feministes en la seva lluita contra el patriarcat, dels ecologistes en la lluita en contra del canvi climàtic, de les treballadores i treballadors de totes les edats defensant salaris dignes i el dret a l’habitatge a preus dignes.

Em sento orgullós de formar part d’un col·lectiu tan ampli i plural, d’una pluralitat que té un sentiment col·lectiu tan contrari a les polítiques governamentals existents el dia d’avui, i que s’evidencia en la gran desafecció que sent la població per la política quina cada dia els representa menys, convertint la política andorrana cada dia més en una lluita de classes.

Ha estat l’expressió més clara que hi ha una Andorra que reivindica, que lluita, que no s’empassa el discurs oficial que ens vol convèncer que vivim en el millor dels móns possibles.

Què Andorra és un paradís? Sí, i sobretot per alguns! A diferència d’aquests, les treballadores i treballadors volen una Andorra per viure i no solament una Andorra per treballar.

Vivim en una Andorra que compatibilitza l’augment de la riquesa dels uns amb un creixent augment de desigualtats i increments de la pobresa amb una notable precarietat laboral i social.

Això passa perquè la precarietat laboral i social està cada vegada més estesa i la crisi de la Covid-19 ha evidenciat aquesta situació, en el qual una part important de les persones pensionistes malviuen amb pensions miserables, on un nombre significatiu de les dones pateixen una doble discriminació laboral i en altres espais de la vida quotidiana, on una gran part de la nostra joventut no tingui futur i li sigui impossible dur a terme un projecte de vida propi i independent.

S’abandona les persones a la beneficència en lloc de garantir els seus drets

S’utilitza a les empleades de la llar o a les persones immigrants com a mà d’obra barata i sense drets, sangonejant inclòs el dret a les manifestacions pacífiques. El dret al treball es veu vulnerat en molts dels casos a les persones que pateixen més precarietat, les quals queden excloses de la societat del benestar.

S’ha demostrat que la incidència de l’atur als centres de treball, amb els ERTOs a l’andorrana, ha estat més gran que les viscudes en les anteriors crisis que van ser pal·liades amb polítiques de contenció neoliberals que tant han empobrit la societat andorrana.

Aspirem a millorar en el futur la nostra correlació de forces. Sens dubte, es pot afirmar que és necessari per posar al centre del debat polític qüestions que condicionen la vida de la gent però que, habitualment, no formen part de la disputa política, incorporant també els aspectes relacionats amb la sanitat i medi ambient.

Ho hem d’aconseguir!

La fal·làcia de l’oasi andorrà ha quedat en evidència, això ha fet saltar les alarmes dels poders polític, econòmic i mediàtic. Així s’entenen les mancances socials que té el país.

El Govern d’Andorra, a més d’anar contra tota evidència, mostren el seu nerviosisme davant aquesta polarització sobre qüestions socials i laborals que evidencien les mancances de la societat andorrana.

La seva fugida cap endavant reflecteix amb claredat que cada vegada hi ha una major distància entre el discurs oficial i una part important i creixent de la població que pateix en carn pròpia els efectes de les polítiques neoliberals emprades pel govern sense diàleg ni consens amb els diferents actors socials ni amb la població que literalment no arriba a final de mes o no pot independitzar-se, la que està disposada a confrontar-se amb aquestes polítiques i a lluitar per defensar un canvi d’aquestes, per defensar els seus drets laborals i socials.

És precisament la constatació d’aquest ampli espai de lluita que té un gran mèrit, perquè s’ha de construir, tanta gent sent les mobilitzacions en un context en què s’ha pretès amagar o ridiculitzar els arguments de qui defensen que una altra Andorra és possible, que s’ha donat massa veu de manera reiterada i desequilibrada als portaveus dels governs i de la patronal, que forment els poders fàctics, com és sabut, mai veuen que una Andorra diferent estigui justificada

Avui en plena crisi de la Covid-19, encara esperem que el Govern d’Andorra reconegui que les polítiques neoliberals dels governs emprades duran la crisi del 2009 dificultaran molt més la reactivació econòmica de tots nosaltres.

Encara no hem sortit de la crisi econòmica del 2009 amb les conseqüències que ha tingut per l’economia de les famílies i de la petita i mitjana empresa i en detriment del conjunt de la societat Andorrana, els poders fàctics del país amb les polítiques d’austeritat han debilitat l’economia del conjunt de la societat.

Fa 15 anys que USdA ja reclamava un atur contributiu, un fons empresarial, comitès d’empresa, convenis col·lectius per poder oferir, si cal, unes garanties socials i laborals a les empreses del país i als seus treballadors.

Com veureu, no hem avançat gran cosa, això si la corresponsabilitat en temps de crisi ha de ser compartida per tots. Pels uns, els grans beneficis, per als altres, les penúries, com salaris baixos, pensions de misèria, habitatges extremadament cars i especulatius, i com a colofó ens inventem els ERTOs a l’andorrana, on les treballadores i treballadors del país no tenen altre remei que acceptar les condicions o veure’s condemnats a l’acomiadament.

Acomiadament lliure, la joia de la corona del nostre Govern, qui va reduir el cost de l’acomiadament significativament en la darrera llei del codi de relacions laborals encara que insisteixin que no és l’acomiadament sinó el preavís el que s’ha reduït. Sigui com sigui avui acomiadar a l’empresari li surt molt més econòmic.

On són els delegats sindicals? Als comitès d’empresa se’ls han menjat els ERTOs a l’andorrana?

L’1 de maig 2020 pot significar un canvi de país, de societat, de context social

Tot això dependrà de tots nosaltres, de la nostra conscienciació sobre quin país volem, si volem mirar cap a un altre lloc o si pel contrari volem ser part activa, dels canvis tan necessaris que necessita Andorra, com a societat i com a país.

On són els delegats sindicals? Als comitès d’empresa se’ls han menjat els ERTOs a l’andorrana? L’1 de maig 2020 pot significar un canvi de país, de societat, de context social Tot això dependrà de tots nosaltres, de la nostra conscienciació sobre quin país volem, si volem mirar cap a un altre lloc o si pel contrari volem ser part activa, dels canvis tan necessaris que necessita Andorra, com a societat i com a país.

Manifest de l’1 de maig: La crisi del coronavirus evidencia “la fal·làcia de l’oasi andorrà”

El Sipaag lamenta que hi hagi treballadors contagiats per la Covid-19 per manca de protecció

Afers Socials. El Sipaag lamenta que hi hagi treballadors contagiats per la Covid-19 per manca de protecció
El sindicat remarca la importància de garantir la seguretat i la salut als llocs de feina i expliquen que ja han fet “renúncies” per ajudar a estalviar a l’administració.

El Sindicat de Personal Adscrit a l’Administració General (Sipaag) ha volgut posar en relleu que la celebració de l’1 de Maig, el dia del Treball, ha d’estar marcada necessàriament per la necessitat de ser conscient de la importància que té garantir la seguretat i la salut als llocs de feina. De fet, han criticat que hi hagi hagut persones que s’hagin contagiat mentre feien les seves tasques per culpa de la manca de protecció davant el coronavirus. A la vegada, l’entitat explica que es treballa conjuntament amb la ministra de Funció Pública, Judith Pallarés, per acordar mesures d’estalvi.

El sindicat ha fet públic un petit manifest amb motiu de l’1 de Maig, tot recordant que entenen que “hauria de ser de festa per a tothom”. A banda, alerten que les actuals circumstàncies -una clara referència a la crisi del coronavirus- “ens aboquen a una nova crisi” i, a més, “pren molta importància l’article 49 del Codi de relacions laborals, sobre la seguretat i la salut en el treball”. Així, remarquen que “estableix el dret de la persona assalariada a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut, alhora que estableix l’obligació de l’empresa de garantir aquest dret”.

Des del Sipaag es demana que l’emergència sanitària “ens hauria de fer reflexionar sobre els drets laborals i la possibilitat de perdre’ fàcilment el que ens ha costat molts anys i molt esforç d’aconseguir”. Lamenten que un d’aquests és de la salut i la seguretat i que “aquests dies no n’hi ha hagut prou amb les mesures de protecció per a moltes persones que han hagut de sortir a treballar”, fet que ha acabat provocant que “hi hagi hagut companyes i companys que han emmalaltit perquè les mesures de protecció davant la Covid-19 no són mai suficients”.

Deixen clar també que “no ens agrada veure persones en dificultats, ni al sector públic ni al privat” i que no els agrada tampoc que hi hagi gent a l’atur o afectada per suspensions temporals de contracte. També apunten que “mantenim reunions periòdiques amb la ministra de Funció Pública per mirar de trobar mesures d’estalvi i ja hem renunciat a algunes compensacions que teníem per reglament”, tot indicant que “vetllarem perquè qualsevol renúncia sigui temporal i per no perdre, en un moment de crisi, els drets que van aconseguir moltes companyes i companys lluitant abans que nosaltres perquè tinguéssim unes condicions laborals dignes”.

https://www.altaveu.com/noticia/12961/el-sipaag-lamenta-que-hi-hagi-treballadors-contagiats-per-la-covid-19-per-manca-de-protecc

L’USdA denuncia que hi ha empreses que demanen el resultat del test als empleats

La Unió Sindical d’Andorra (USdA) ha explicat en un comunicat que ha rebut queixes de treballadors als quals les seves empreses els hi han demanat sotmetre’s als tests d’anticossos de la Covid-19 i que després els hi siguin comunicat els resultats. L’ens ha indicat que aquesta pràctica és « del tot inadmissible » i ha recordat que els treballadors no tenen cap obligació de comunicar els resultats, ni tampoc si s’han fet la prova. « Entenem que aquesta informació s’ha de reservar a la xarxa sanitària », ha indicat l’USdA en el comunicat, en el qual ha demanat al Govern que vetlli pel bon ús de la informació sanitària i que impedeixi que aquesta es pugui utilitzar per a cap persona que no estigui involucrada en la sanitat. A més, ha exigit que impedeixi que aquesta es pugui convertir en « una cacera de bruixes del món empresarial en contra dels treballadors del país ». 
En aquest sentit, cal recordar que el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet ja va avisar que els resultats dels tests dels assalariats no es proporcionaria a les empreses i seria d’ús exclusiu d’aquests, així com del ministeri. 
Tanmateix, i tot i no ser obligatori, la Unió Sindical ha recomanat als treballadors que es facin els tests d’anticossos per poder tenir una visió sanitària la més acurada possible de l’abast de la pandèmia a Andorra.  

L’USdA DEMANA QUE EL GOVERN CREÏ UNA RENDA MÍNIMA PER A TREBALLADORS ATURATS

L’USdA DEMANA QUE EL GOVERN CREÏ UNA RENDA MÍNIMA PER A TREBALLADORS ATURATS
El secretari general de la Unió Sindical (USdA), Gabriel Ubach, demana que el Govern creï una renda mínima de 450 euros per als treballadors aturats. “La situació que estan vivint els més de 300 assalariats que es troben en situació d’atur, sigui o no per la pandèmia del coronavirus, és insostenible”, va afirmar Ubach. Així, va indicar que la crisi que està vivint el país actualment “és un afer del Govern i per aquest motiu volem que s’apliqui la renda bàsica universal per garantir que la població pugui seguir vivint”. El secretari general va apuntar que des de la crisi viscuda durant el 2008 i el 2009 “l’executiu va aplicar unes polítiques neoliberals que només van derrotar la petita i mitjana empresa, i si la gent no té diners, no podrà aixecar l’economia del país”. En aquesta línia, Ubach va exposar que no es poden fer polítiques contràries a la classe treballadora i “amb les mesures que pretén adoptar el Govern només fa que donar l’esquena a la població. Protegeixen l’empresa i abandonen el poble”. I va posar en relleu que des del sindicat laboral s’oposen completament a l’aplicació dels ERTO o qualsevol mesura que debiliti la situació dels treballadors. Per aquest motiu, s’ha creat una pàgina web per denunciar les precarietats i la falta de recursos.

Els economistes alerten que Andorra pot ser dels països que trigui més a superar la crisi econòmica per la dependència del turisme


Els economistes alerten que Andorra pot ser dels països que trigui més a superar la crisi econòmica per la dependència del turisme. Pensen que la solució implica fomentar el consum quan s’acabi el confinament. I consideren que això només serà possible donant liquiditat a les empreses i poder adquisitiu als treballadors.

La forta dependència del turisme, que serà un dels sectors més afectats arreu del món per la crisi del coronavirus, és el principal llast perquè Andorra pugui superar-la. Així ho consideren alguns economistes.

Malgrat això diuen que el país té altres condicionants que li donen capacitat de maniobra com un baix endeutament públic i un molt baix atur en comparació amb altres estats.

Amb això, l’economista Antoni Bisbal opina que « serem els últims a sortir de la crisi », però assenyala que « no són tot inconvenients, tenim un marge de maniobra i una flexibilitat important ».

Les receptes per sortir de la crisi són donar liquiditat a les empreses i poder adquisitiu als treballadors per fomentar el consum intern un cop acabi el confinament, explica el també economista, David Rabella.

Rabella també indica al respecte que « les primeres mesures de Govern van en la bona direcció, però se n’hauran de prendre més ».

Coincideixen que la solució requereix un esforç col·lectiu basat en la corresponsabilitat. Bisbal comenta al respecte que els treballadors hauran de fer un esforç laboral i els empresaris assegurar els llocs de treball, encara que en alguns anys obtinguin pocs o cap benefici ». Per part de govern entén que « hauran d’ajudar les famílies més desfavorides ».

Si el confinament total o parcial s’allarga dos o tres mesos, s’estima, segons els càlculs de l’FMI, que el PIB pot arribar a caure entre un 6 i un 9%.

https://www.andorradifusio.ad/noticies/economistes-alerten-andorra-pot-ser-ultims#.XoiBF2hSpeM.whatsapp