El secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach, va denunciar al Diari haver rebut insults i amenaces arran de la seva aparició en el polèmic reportatge Andorra: LAS DOS CARAS

El secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach, va denunciar al Diari haver rebut insults i amenaces arran de la seva aparició en el polèmic reportatge Andorra: les dues cares, realitzat per Equipo de Investigación de la cadena espanyola La Sexta. “Jo lamento molt haver rebut molts missatges directes d’amenaces i insults quan jo no he insultat ningú. Només he posat de manifest la realitat dels treballadors i no m’he ficat amb els youtubers que venen a Andorra. M’agradaria que algú m’expliqués què és el que he dit que no és veritat”, va declarar.

Segons Ubach, la majoria dels que l’han amenaçat i insultat ho han fet “amagats darrere d’un pseudònim”, quelcom que defineix com un fenomen “molt habitual en el nostre país”. No obstant això, el portaveu sindical també va fer al·lusió a la piulada a les xarxes socials de l’excap de Govern Toni Martí. “Em va sobtar el seu comentari. En cap moment he anat en contra del país. He anat en contra d’unes polítiques que s’han fet al país. I ho continuaré fent perquè per a mi el país és molt més que les quatre empreses i famílies que hi ha aquí, són els 78.000 habitants que viuen a Andorra”, va dir.

En aquest sentit, Ubach va defensar la seva intervenció televisiva. “Volia posar de manifest que a Andorra no tot és fantàstic i que no tots anem amb Ferrari i no vivim en xalets d’un milió d’euros”, va assenyalar Ubach, conscient que “a una part de la gent que viu molt bé en aquest país i té un alt estatus li segueix molestant que es posin en relleu les mancances socials”. Sobre aquesta qüestió, va incidir que al Principat hi conviuen “dues realitats molt diferenciades”, raó per la qual va trobar “molt encertat” el titular escollit pel reportatge. “La maquinària del Govern s’esforça per vendre una realitat obviant que Andorra és un país on hi ha acomiadament lliure i que el preu de l’habitatge és purament especulatiu”, va comentar. Per aquest motiu, va posar en relleu un cop més el “desorbitat” nivell de vida al país, que considera que “no es correspon amb els salaris i les pensions”. Per tot plegat, Ubach va manifestar que no l’aconseguiran silenciar perquè “sóc una persona ferma amb les meves conviccions”.

https://www.diariandorra.ad/noticies/nacional/2021/04/05/ubach_rep_amenaces_per_parlar_andorra_sexta_177606_1125.html

La Unió Sindical d’Andorra (USdA) fa responsable el Govern liderat per Antoni Martí de les restriccions de mobilitat entre Catalunya i el Principat

La Unió Sindical d’Andorra (USdA) fa responsable el Govern de les restriccions de mobilitat entre Catalunya i el Principat. El secretari general del sindicat, Gabriel Ubach, atribueix aquest bloqueig a la “mala gestió” del govern demòcrata liderat per Antoni Martí quan va “prendre partit” i es va posicionar contra el procés català. “El Govern està recollint el que ha sembrat”, lamenta.

Però davant d’això el que més neguiteja al sindicat és que l’Executiu accepti que no té pla B si la mobilitat no es normalitza de cara a l’estiu. Ubach també es mostra preocupat per les decisions que el Govern pugui prendre sense assolir cap mena de consens previ amb els treballadors i la resta d’actors socials. En concret, ha expressat el neguit davant d’un possible increment de les cotitzacions de la CASS, fet que penalitzaria fortament els assalariats.

A banda, l’USdA ha denunciat que la gent a l’atur hagi de recórrer a la beneficència i que se li escrutin les possessions. Aquest fet no succeeix amb els empresaris, i mostra d’això és que el Govern els ha concedit ajudes sense demanar-los el patrimoni que tenen, indica. Així, exposa que en el cas dels treballadors, “si tens un cotxe, ven-te’l, si tens un pis, ven-te’l però als empresaris ningú els ha demanat si tenen 50 milions al banc”. “La corresponsabilitat de la qual tant s’omplen la boca brilla per la seva absència”, lamenta Ubach.

A l’últim, el secretari general de l’USdA ha retret que el Govern “no respecti la Constitució” i hagi permès aquest any als comerços obrir. “Ja poden canviar la Constitució per una moneda d’un euro”, ha assenyalat, i ha afegit que “és penós que després parlin de la idiosincràsia i identitat andorrana”. Ubach participarà en el reportatge que emetrà demà la Sexta ‘Andorra: las dos caras’.

https://www.bondia.ad/politica/lusda-atribueix-les-restriccions-la-mala-gestio-amb-el-proces

Ubach acusa el govern d’Espot de voler convertir Andorra en Mònaco, on només viuen els rics

El secretari general de la Unió Sindical, l’USdA, Gabriel Ubach, s’ha mostra convençut que les polítiques liderades pel govern de Xavier Espot van encaminades a convertir Andorra en un país semblant al Principat de Mònaco.

El líder sindical ha indicat, en declaracions a ATV, que la proposta de la Federació del Luxe d’Espanya, que té com a objectiu que Andorra sigui una destinació exclusiva, podria ser una bona iniciativa sempre que vagi acompanyada de salaris i habitatges dignes pels treballadors. Amb tot, Ubach té seriosos dubtes que això sigui així.

En aquest sentit, el portaveu de l’USdA pronostica que s’acabi imposant el model monegasc “on només viuen els rics i la resta viu als pobles veïns”.

D’altra banda, Ubach creu que la classe mitjana andorrana està desapareixent i empobrint-se cada vegada més, ja que les polítiques públiques dels darrers anys “han contribuït a aturar l’ascensor social”, ja que “no s’ha previst cap pla de recuperació de salaris i pensions des que es van congelar amb una situació que s’agreuja encara més per la pandèmia”.

Ubach acusa el govern d’Espot de voler convertir Andorra en Mònaco, on només viuen els rics

La Unió Sindical reitera que les dades d’Estadística relatives als salaris disten de la realitat

La Unió Sindical reitera que les dades d’Estadística relatives als salaris disten de la realitat, ja que tenen en compte la remuneració mitjana i mediana, però no la modal, que és la més freqüent. D’altra banda, el secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach, veu amb bons ulls l’arribada de turisme de luxe al país, sempre que els treballadors disposin d’un salari i habitatge dignes.

El departament d’Estadística posa a disposició de la població cada mes les dades actualitzades relatives a la massa salarial declarada a la CASS. Es fa referència a la retribució mitjana i mediana, però en cap cas es fa menció del salari modal, que és el més freqüent, és a dir, el que rep la gran majoria dels treballadors. Des de la Unió Sindical reiteren que les xifres que facilita el Govern disten de la realitat.

« A Andorra un treballador normal cobra entre 1.200 i 1.500 euros com a molt », ha assegurat Ubach, que afegeix que « tampoc es diu clar a quantes hores treballades correspon el sou ».

En relació amb la proposta de la Federació del Luxe d’Espanya que pretén convertir el Principat en una destinació exclusiva, el secretari de l’USdA ho té clar. Considera que l’arribada d’aquesta mena de turisme al país és necessari, però, alhora, cal que els treballadors que atenguin aquests visitants puguin disposar d’un salari decent i un habitatge digne que els permetin viure a Andorra. Ubach entén que les polítiques del Govern estan propiciant que el Principat s’assimili a un país com Mònaco, « on només viuen els rics ». « La resta viu als pobles veïns ».

D’altra banda, insisteix que la classe mitjana està desapareixent i empobrint-se cada vegada més. Assenyala que les polítiques públiques dels darrers anys han contribuït a aturar l’ascensor social, ja que, segons explica, no s’ha previst cap pla de recuperació de salaris i pensions des que es van congelar. Una situació que s’agreuja encara més per la pandèmia.

Informa: Joan A. Sarmiento-Oliver Jaén
Imatge: Jordi Seabra-Arxiu RTVA
Locució: Laura Massegú

https://www.andorradifusio.ad/noticies/unio-sindical-reitera-xifres-estadistica-relatives#.YEUGZ6kip-s.whatsapp

La saturació de la justícia andorrana fa que ens plantegem unes altres possibilitats de solucions per poder descongestionar la Batllia i una podria ser la mediació

La mediació, una necessitat
La saturació de la justícia andorrana fa que ens plantegem unes altres possibilitats de solucions per poder descongestionar la Batllia i una podria ser la mediació, que ja funciona i dona bons resultats en altres països. La mediació és un mètode per resoldre conflictes. En aquest escenari hi ha un conflicte entre dues o més parts, i un tercer.

La tasca no és decidir ni oferir una solució, sinó facilitar la comunicació i el procés de negociació entre les parts per tal que arribin a un acord satisfactori per a ambdues. És, per tant, un mètode per agilitzar la negociació entre les parts i no un procés litigiós ni judicial ni arbitral.

Les seves característiques més significatives són que són les parts les que controlen el procediment de mediació, fins al punt que si una no està còmoda de com s’estructura, o com s’està desenvolupant, pot acabar la mediació sense conseqüències. També són les parts les que designen o accepten el mediador, si bé en no tenir aquest cap capacitat de decisió, la seva elecció és menys controvertida que en l’arbitratge. La mediació està dissenyada per resoldre el conflicte molt ràpidament, generalment en unes quantes sessions. Un acord entre les parts assolit en una mediació té acció executiva si s’eleva a escriptura pública, si bé a la pràctica, en ser acords assolits voluntàriament, el grau de compliment voluntari és molt més gran en ser un procediment tan ràpid, i els costos d’una mediació en comparació amb un judici o arbitratge són molt menors i la iniciació d’una mediació no implica que no es pugui recórrer a l’arbitratge o plet si no s’arriba a un acord.

Finalitzada la mediació sense acord, les parts són lliures de prendre les accions que considerin pertinents en la millor defensa dels seus drets i interessos. És una primera baula en la cadena de resolució de conflictes.

https://www.diariandorra.ad/noticies/opinio/2021/03/05/la_mediacio_una_necessitat_175903_1129.html

Parlem de jubilacions Gabriel Ubach. Quin és l’import que una persona hauria de percebre després de 30 anys de cotització?

Parlem de jubilacions
Gabriel Ubach. Quin és l’import que una persona hauria de percebre després de 30 anys de cotització?, quina jubilació es pot considerar digna després de 30 anys de cotització? Quina ha de ser la pensió digna en un país com Andorra, on el preu d’habitatge s’enfila si contem la calefacció, la llum, l’assegurança obligatòria i una plaça de pàrquing per sobre dels 1.000 euros mensuals de mitjana. Segons l’OMD, el preu de l’habitatge hauria de representar el 30% del salari percebut, és a dir, al voltant dels 1.700 euros. Això, a priori, hauria de ser la pensió mínima per viure amb dignitat a Andorra.

Gabriel Ubach. Quin és l’import que una persona hauria de percebre després de 30 anys de cotització?, quina jubilació es pot considerar digna després de 30 anys de cotització? Quina ha de ser la pensió digna en un país com Andorra, on el preu d'habitatge s’enfila si contem la calefacció, la llum, l’assegurança obligatòria i una plaça de pàrquing

Però com es pot pagar aquestes pensions amb el 15,5% aportat pels empresaris, del qual un 8,5% per a jubilació i un 6,5 % del qual un 3,5 % de jubilació per als treballadors. Si observem els països, veient els treballadors, ens acostem sensiblement a la mitjana cotitzada i els empresaris encara queden lluny de les cotitzacions dels empresaris europeus, ves per on. A tots ens preocupa la situació financera de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social, però no compartim els criteris de Demòcrates per Andorra, que en l’última actualització de cotitzacions va imposar un augment de l’1% als empresaris i el mateix import per als treballadors. Això només passa a Andorra, a la resta del món els diferencials es respecten i els treballadors cotitzen com a màxim un terç de què cotitza l’empresa, excepte a Andorra. A Espanya la cotització de l’empresa és de tres vegades més que a casa nostra i a França és major, com veiem, lluny de la cotització de les empreses andorranes. Ara bé, els treballadors espanyols cotitzen prop dels valors dels andorrans i els francesos tampoc estan tan lluny com podem constatar, i aquest és un factor molt important a tenir en compte en qualsevol projecte de reforma. És important tenir en compte tots aquests factors per obtenir un resultat coherent i no cal inventar la pólvora ni la sopa d’all bufat, que ja fa dies que d’altres ja les van inventar abans que nosaltres.

L’USdA alerta d’una « catàstrofe econòmica » i creu que el projecte H23 és « fer volar coloms »

El secretari general de la Unió Sindical d’Andorra ha alertat de la greu situació econòmica que està començant a patir el Principat. El motiu principal és que el país viu, sobretot, del turisme i aquest està de capa caiguda pels rebrots de la Covid-19. « Això serà una catàstrofe llarga », assegura Gabriel Ubach, qui a més considera que fins a l’octubre i novembre no es podrà veure quina serà l’evolució.

Gabriel Ubach també ha criticat el projecte H23 que ha presentat l’executiu perquè opina que no resoldrà les necessitats fonamentals de la població. « No deixa de ser fer volar coloms. Andorra necessita un augment de salaris i pensions, fa molts anys que ho reclamem », diu tot recordant les reivindicacions de millores en drets laborals i d’habitatge.

A més, ha dit que no se’ls ha informat prèviament i s’han assabentat del seu contingut pels mitjans de comunicació.

Joan Seguí Alonso promotor de Podem Andorra i president del sindicat de duaners ha mort a Barcelona a 54 anys per la Covid-19

Joan Seguí Alonso, promotor de Podem Andorra i president del sindicat de duaners, ha mort a Barcelona a 54 anys per la Covid-19, qui es trobava fent un tractament en un hospital de la capital catalana a causa del càncer que patia. Seguí va ser agent de duana del 1991 fins al 2020 i va crear la plataforma del partit al Principat l’any 2014, participant en l’acampada de protesta per la situació de l’habitatge al país. El Sindicat de Funcionaris de Duana (SFD) i la Unió Sindical d’Andorra (USDA), així com el Partit Socialista, s’han adherit a les mostres de condol per la defunció de Seguí.

Joan Seguí Alonso, promotor de Podem Andorra i president del sindicat de duaners, ha mort a Barcelona a 54 anys per la Covid-19,

Res tornarà a ser igual – Andorra no estava preparada per a aquesta pandèmia (Ni Espanya, ni França…ningú)

Res tornarà a ser igual
Andorra no estava preparada per a aquesta pandèmia
De ben segur res tornarà a ser igual. La nostra manera de relacionar-nos, de treballar, de consumir i, sobretot, la percepció que tenim de la salut. Hem de ser conscients que és molt important comptar amb un sistema sanitari sòlid i, sobretot, dotat de recursos tant humans com materials; de comptar amb professionals especialitzats i de ser capaços d’estar preparats per a altres possibles crisis sanitàries.
Negar que Andorra, igual que la majoria de països, no estava preparada per a aquesta pandèmia és de necis. Quan la Xina va decretar les mesures de confinament cap altre país s’imaginava trobar-se en la mateixa situació. Potser el principal error va ser pensar que aquest virus entenia de fronteres, sobretot, en un món tan globalitzat com el nostre. Però ara, una vegada que tot passi, sabrem actuar perquè haurem entès que aquesta guerra no es guanya amb força, sinó amb previsió i estratègia? És inimaginable que, una vegada superada la crisi, els diferents governs no comptin amb una inversió en salut a l’altura de les circumstàncies. No podríem imaginar-nos després d’això que uns futurs pressupostos generals de l’Estat no comptin amb una inversió en sanitat potents ni unes cobertures socials imprescindibles. Ni tampoc que no es tinguin en compte la necessitat d’invertir en I+D+i; perquè si fins ara les prioritats eren el desenvolupament econòmic, ara hauran de centrar els seus esforços a invertir en un exèrcit investigador i sanitari que estigui preparat per aportar solucions davant qualsevol crisi sanitària. Si busquem en l’hemeroteca de la informació, veurem nombrosos articles en què investigadors demanen un teixit sòlid, amb grans inversions, que aconsegueixi situar les prioritats en una potència investigadora global. Podran ser capaces les administracions de dir-los ara que no? Com també esperem que es tingui en compte la contribució de les persones que integren el personal sanitari, de neteja, els cossos de l’administració general i comunal, farmacèutics, personal de supermercats, camioners i el seu paper en aquesta recuperació de la pandèmia sanitària.