Auteur/autrice : SINDICAT-USDA

VÍDEO: El cafè dels matins amb el secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach
Després de dos anys marcats per la pandèmia i que han frenat les mobilitzacions, aquest diumenge vinent torna a ser una data marcada en vermell en els calendaris dels sindicats. Avui ens prenem un cafè amb el secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach. L’habitatge, els sous, les pensions i el poder adquisitiu de la gent són els punts clau de la conversa

Emancipar-se, una utopia
L’emancipació o emancipar-se es defineix com la capacitat de viure de forma independent al marge de la cura dels progenitors o familiars. La dificultat per emancipar-se ens afecta perquè no podem desenvolupar el nostre projecte de vida personal. L’edat mitjana d’emancipació se situa en els 29,3 anys, ja que els preus desorbitats dels lloguers unit als preus altament especulatius i l’absència d’habitatge de protecció pública, la precarietat laboral i la constant crescuda de la cistella de la compra són els principals problemes per accedir-hi. Per fer-nos una idea del que això significa, un jove d’Andorra s’emanciparà, de mitjana, vuit anys més tard que un jove de Suècia. Arran de la crisi de la Covid-19 els joves són el col·lectiu més afectat, juntament amb els pensionistes i els majors de 55 anys, i amb més risc de patir pobresa i risc d’exclusió social. La desigualtat de gènere també afecta l’emancipació per a les dones joves respecte als homes, ja que les dones generalment ocupem càrrecs i treballen en sectors feminitzats que tenen menys remuneració econòmica respecte als càrrecs i sectors que ocupen els homes, i això incideix de manera directa en la seva capacitat econòmica disponible per poder-se emancipar. L’accés a un habitatge digne i assequible és una necessitat que tots i cadascun de nosaltres tenim dret a assolir. Si bé és cert que l’accés a un habitatge digne sempre ha estat una reivindicació de la classe treballadora, actualment els joves es troben davant d’una situació que podríem qualificar de dramàtica. Que cada dia no deixa d’agreujar-se davant d’unes polítiques neocapitalistes que fan prevaldre l’interès particular davant de l’interès general i situen l’economia per davant de les persones. Aguditzant més si s’escau la precarietat laboral i social menyspreant la tan fragilitzada classe mitjana, que acaba de fer aigües per tots costats davant dels poders econòmics.

https://www.diariandorra.ad/noticies/opinio/2021/05/14/emancipar_una_utopia_179983_1129.html

El secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach, va denunciar al Diari haver rebut insults i amenaces arran de la seva aparició en el polèmic reportatge Andorra: les dues cares, realitzat per Equipo de Investigación de la cadena espanyola La Sexta. “Jo lamento molt haver rebut molts missatges directes d’amenaces i insults quan jo no he insultat ningú. Només he posat de manifest la realitat dels treballadors i no m’he ficat amb els youtubers que venen a Andorra. M’agradaria que algú m’expliqués què és el que he dit que no és veritat”, va declarar.

Segons Ubach, la majoria dels que l’han amenaçat i insultat ho han fet “amagats darrere d’un pseudònim”, quelcom que defineix com un fenomen “molt habitual en el nostre país”. No obstant això, el portaveu sindical també va fer al·lusió a la piulada a les xarxes socials de l’excap de Govern Toni Martí. “Em va sobtar el seu comentari. En cap moment he anat en contra del país. He anat en contra d’unes polítiques que s’han fet al país. I ho continuaré fent perquè per a mi el país és molt més que les quatre empreses i famílies que hi ha aquí, són els 78.000 habitants que viuen a Andorra”, va dir.

En aquest sentit, Ubach va defensar la seva intervenció televisiva. “Volia posar de manifest que a Andorra no tot és fantàstic i que no tots anem amb Ferrari i no vivim en xalets d’un milió d’euros”, va assenyalar Ubach, conscient que “a una part de la gent que viu molt bé en aquest país i té un alt estatus li segueix molestant que es posin en relleu les mancances socials”. Sobre aquesta qüestió, va incidir que al Principat hi conviuen “dues realitats molt diferenciades”, raó per la qual va trobar “molt encertat” el titular escollit pel reportatge. “La maquinària del Govern s’esforça per vendre una realitat obviant que Andorra és un país on hi ha acomiadament lliure i que el preu de l’habitatge és purament especulatiu”, va comentar. Per aquest motiu, va posar en relleu un cop més el “desorbitat” nivell de vida al país, que considera que “no es correspon amb els salaris i les pensions”. Per tot plegat, Ubach va manifestar que no l’aconseguiran silenciar perquè “sóc una persona ferma amb les meves conviccions”.

https://www.diariandorra.ad/noticies/nacional/2021/04/05/ubach_rep_amenaces_per_parlar_andorra_sexta_177606_1125.html

La Unió Sindical d’Andorra (USdA) fa responsable el Govern de les restriccions de mobilitat entre Catalunya i el Principat. El secretari general del sindicat, Gabriel Ubach, atribueix aquest bloqueig a la “mala gestió” del govern demòcrata liderat per Antoni Martí quan va “prendre partit” i es va posicionar contra el procés català. “El Govern està recollint el que ha sembrat”, lamenta.

Però davant d’això el que més neguiteja al sindicat és que l’Executiu accepti que no té pla B si la mobilitat no es normalitza de cara a l’estiu. Ubach també es mostra preocupat per les decisions que el Govern pugui prendre sense assolir cap mena de consens previ amb els treballadors i la resta d’actors socials. En concret, ha expressat el neguit davant d’un possible increment de les cotitzacions de la CASS, fet que penalitzaria fortament els assalariats.

A banda, l’USdA ha denunciat que la gent a l’atur hagi de recórrer a la beneficència i que se li escrutin les possessions. Aquest fet no succeeix amb els empresaris, i mostra d’això és que el Govern els ha concedit ajudes sense demanar-los el patrimoni que tenen, indica. Així, exposa que en el cas dels treballadors, “si tens un cotxe, ven-te’l, si tens un pis, ven-te’l però als empresaris ningú els ha demanat si tenen 50 milions al banc”. “La corresponsabilitat de la qual tant s’omplen la boca brilla per la seva absència”, lamenta Ubach.

A l’últim, el secretari general de l’USdA ha retret que el Govern “no respecti la Constitució” i hagi permès aquest any als comerços obrir. “Ja poden canviar la Constitució per una moneda d’un euro”, ha assenyalat, i ha afegit que “és penós que després parlin de la idiosincràsia i identitat andorrana”. Ubach participarà en el reportatge que emetrà demà la Sexta ‘Andorra: las dos caras’.

https://www.bondia.ad/politica/lusda-atribueix-les-restriccions-la-mala-gestio-amb-el-proces

El secretari general de la Unió Sindical, l’USdA, Gabriel Ubach, s’ha mostra convençut que les polítiques liderades pel govern de Xavier Espot van encaminades a convertir Andorra en un país semblant al Principat de Mònaco.

El líder sindical ha indicat, en declaracions a ATV, que la proposta de la Federació del Luxe d’Espanya, que té com a objectiu que Andorra sigui una destinació exclusiva, podria ser una bona iniciativa sempre que vagi acompanyada de salaris i habitatges dignes pels treballadors. Amb tot, Ubach té seriosos dubtes que això sigui així.

En aquest sentit, el portaveu de l’USdA pronostica que s’acabi imposant el model monegasc “on només viuen els rics i la resta viu als pobles veïns”.

D’altra banda, Ubach creu que la classe mitjana andorrana està desapareixent i empobrint-se cada vegada més, ja que les polítiques públiques dels darrers anys “han contribuït a aturar l’ascensor social”, ja que “no s’ha previst cap pla de recuperació de salaris i pensions des que es van congelar amb una situació que s’agreuja encara més per la pandèmia”.

Ubach acusa el govern d’Espot de voler convertir Andorra en Mònaco, on només viuen els rics

La Unió Sindical reitera que les dades d’Estadística relatives als salaris disten de la realitat, ja que tenen en compte la remuneració mitjana i mediana, però no la modal, que és la més freqüent. D’altra banda, el secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach, veu amb bons ulls l’arribada de turisme de luxe al país, sempre que els treballadors disposin d’un salari i habitatge dignes.

El departament d’Estadística posa a disposició de la població cada mes les dades actualitzades relatives a la massa salarial declarada a la CASS. Es fa referència a la retribució mitjana i mediana, però en cap cas es fa menció del salari modal, que és el més freqüent, és a dir, el que rep la gran majoria dels treballadors. Des de la Unió Sindical reiteren que les xifres que facilita el Govern disten de la realitat.

« A Andorra un treballador normal cobra entre 1.200 i 1.500 euros com a molt », ha assegurat Ubach, que afegeix que « tampoc es diu clar a quantes hores treballades correspon el sou ».

En relació amb la proposta de la Federació del Luxe d’Espanya que pretén convertir el Principat en una destinació exclusiva, el secretari de l’USdA ho té clar. Considera que l’arribada d’aquesta mena de turisme al país és necessari, però, alhora, cal que els treballadors que atenguin aquests visitants puguin disposar d’un salari decent i un habitatge digne que els permetin viure a Andorra. Ubach entén que les polítiques del Govern estan propiciant que el Principat s’assimili a un país com Mònaco, « on només viuen els rics ». « La resta viu als pobles veïns ».

D’altra banda, insisteix que la classe mitjana està desapareixent i empobrint-se cada vegada més. Assenyala que les polítiques públiques dels darrers anys han contribuït a aturar l’ascensor social, ja que, segons explica, no s’ha previst cap pla de recuperació de salaris i pensions des que es van congelar. Una situació que s’agreuja encara més per la pandèmia.

Informa: Joan A. Sarmiento-Oliver Jaén
Imatge: Jordi Seabra-Arxiu RTVA
Locució: Laura Massegú

https://www.andorradifusio.ad/noticies/unio-sindical-reitera-xifres-estadistica-relatives#.YEUGZ6kip-s.whatsapp

La mediació, una necessitat
La saturació de la justícia andorrana fa que ens plantegem unes altres possibilitats de solucions per poder descongestionar la Batllia i una podria ser la mediació, que ja funciona i dona bons resultats en altres països. La mediació és un mètode per resoldre conflictes. En aquest escenari hi ha un conflicte entre dues o més parts, i un tercer.

La tasca no és decidir ni oferir una solució, sinó facilitar la comunicació i el procés de negociació entre les parts per tal que arribin a un acord satisfactori per a ambdues. És, per tant, un mètode per agilitzar la negociació entre les parts i no un procés litigiós ni judicial ni arbitral.

Les seves característiques més significatives són que són les parts les que controlen el procediment de mediació, fins al punt que si una no està còmoda de com s’estructura, o com s’està desenvolupant, pot acabar la mediació sense conseqüències. També són les parts les que designen o accepten el mediador, si bé en no tenir aquest cap capacitat de decisió, la seva elecció és menys controvertida que en l’arbitratge. La mediació està dissenyada per resoldre el conflicte molt ràpidament, generalment en unes quantes sessions. Un acord entre les parts assolit en una mediació té acció executiva si s’eleva a escriptura pública, si bé a la pràctica, en ser acords assolits voluntàriament, el grau de compliment voluntari és molt més gran en ser un procediment tan ràpid, i els costos d’una mediació en comparació amb un judici o arbitratge són molt menors i la iniciació d’una mediació no implica que no es pugui recórrer a l’arbitratge o plet si no s’arriba a un acord.

Finalitzada la mediació sense acord, les parts són lliures de prendre les accions que considerin pertinents en la millor defensa dels seus drets i interessos. És una primera baula en la cadena de resolució de conflictes.

https://www.diariandorra.ad/noticies/opinio/2021/03/05/la_mediacio_una_necessitat_175903_1129.html

Parlem de jubilacions
Gabriel Ubach. Quin és l’import que una persona hauria de percebre després de 30 anys de cotització?, quina jubilació es pot considerar digna després de 30 anys de cotització? Quina ha de ser la pensió digna en un país com Andorra, on el preu d’habitatge s’enfila si contem la calefacció, la llum, l’assegurança obligatòria i una plaça de pàrquing per sobre dels 1.000 euros mensuals de mitjana. Segons l’OMD, el preu de l’habitatge hauria de representar el 30% del salari percebut, és a dir, al voltant dels 1.700 euros. Això, a priori, hauria de ser la pensió mínima per viure amb dignitat a Andorra.

Però com es pot pagar aquestes pensions amb el 15,5% aportat pels empresaris, del qual un 8,5% per a jubilació i un 6,5 % del qual un 3,5 % de jubilació per als treballadors. Si observem els països, veient els treballadors, ens acostem sensiblement a la mitjana cotitzada i els empresaris encara queden lluny de les cotitzacions dels empresaris europeus, ves per on. A tots ens preocupa la situació financera de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social, però no compartim els criteris de Demòcrates per Andorra, que en l’última actualització de cotitzacions va imposar un augment de l’1% als empresaris i el mateix import per als treballadors. Això només passa a Andorra, a la resta del món els diferencials es respecten i els treballadors cotitzen com a màxim un terç de què cotitza l’empresa, excepte a Andorra. A Espanya la cotització de l’empresa és de tres vegades més que a casa nostra i a França és major, com veiem, lluny de la cotització de les empreses andorranes. Ara bé, els treballadors espanyols cotitzen prop dels valors dels andorrans i els francesos tampoc estan tan lluny com podem constatar, i aquest és un factor molt important a tenir en compte en qualsevol projecte de reforma. És important tenir en compte tots aquests factors per obtenir un resultat coherent i no cal inventar la pólvora ni la sopa d’all bufat, que ja fa dies que d’altres ja les van inventar abans que nosaltres.