Els diners invertits a pagar les despeses dels alts càrrecs han apujat, i força, des de la segona victòria de Toni Martí fins ara. La diferència entre el liquidat al 2015 i el pressupostat per aquest any és d’un 40%, el que suposa, en nombres absoluts, prop d’un milió d’euros més. La diferència és especialment notòria quan la comparació es fa en any d’eleccions, ja que els governants rebaixen els números. Així, si el percentatge es calcula amb les xifres del 2011 i les d’ara, l’augment és del 34,5%. Uns increments, doncs, que estan molt per sobre de les dades de l’IPC.
Entre els alts càrrecs es troben, més enllà del cap de Govern i els ministres, els assessors, secretaris d’Estat o ambaixadors. En aquest sentit, cal recordar que l’Executiu ha argumentat els últims anys aquestes pujades bàsicament per fer front a dues qüestions: les negociacions amb la UE i la necessitat de respondre als compromisos futurs pel que fa als complements de jubilació dels funcionaris.
En un moment encara de recuperació econòmica, amb els sous congelats per a molts treballadors des de fa anys i venint d’una època de forta contenció, és difícil d’explicar als ciutadans l’increment progressiu d’aquesta partida. Més enllà de les quatre línies que es poden llegir en les liquidacions pressupostàries dels anys anteriors o en els projectes de pressupost dels anys en curs o futurs que exposen els motius de les pujades o baixades de les partides, seria bo que el Govern argumentés detalladament la necessitat de pagar, amb els diners de tots, un gran nombre d’alts càrrecs. Perquè el fet que un ministre cobri més de 5.000 euros o un secretari d’Estat rebi un sou superior als 4.000 euros no és tan escandalós com el fet que hi hagi carteres ministerials de més o assessors que la població desconeix què aporten. És necessari ser transparents amb els diners que són de tots.