El Govern pacta amb el grup parlamentari les esmenes i entrarà dijous a tràmit la llei de la Funció Pública


 

El Govern pacta amb el grup parlamentari les esmenes i entrarà dijous a tràmit la llei de la Funció Pública. 

El Govern entrarà la llei de funció pública a tràmit parlamentar aquest dijous. Ha acordat amb el grup de DA fer-hi modificacions a través d´esmenes, com la de la flexibilització horària o la possibilitat de jubilació als 70, però no canviarà els quinquennis, una de les línies vermelles del sindicat, que ara estudiarà si reprèn les accions.

Ja està decidit. El Govern entrarà aquest dijous a tràmit parlamentari la llei de Funció Pública i insta els sindicats a parlar del desplegament reglamentari. « Hem honorat els nostres compromisos i a més a més la ministra Descarrega té el mandat, per convenciment propi i pel Govern, d’invitar novament els sindicats a desplegar conjuntament els reglaments », assegura el cap de Govern. Tot i això, avança que ja s’ha pactat amb el grup parlamentari demòcrata les esmenes que presentaran, « consensuades amb el Govern i en coherència amb tot allò que vam exposar en la segona tongada de converses amb els sindicats ».

Entre les modificacions que l’executiu ha acordat amb el grup demòcrata, i que es faran a través d’esmenes, hi ha la de mantenir el 80% del sou als funcionaris que s’hagin de reubicar per motius de salut, flexibilització horària, possibilitat de jubilació als 70 anys o un règim d´incompatibilitat especial per als treballadors amb els llindars salarials més baixos.

La ministra Eva Descarrega ha presentat el document als sindicats en una reunió aquesta tarda. Aquests han lamentat que finalment s´entri a tràmit aquesta llei i es l’executiu es negui a parlar de reglaments. « És una llei d’un calat suficientment important com perquè s’hagués discutit i s’hagués parlat. Però la ministra ens ha dit que tenen un timing electoral i que, per tant, demà l’entren sí o sí », assegura el portaveu de la plataforma de funcionaris, Gabriel Ubach. « No dubto que pugui millorar la llei anterior, però aquest no ha de ser l’objectiu, L’objectiu ha de ser que perduri en el temps », insisteix.

La plataforma de funcionaris estudiarà més mobilitzacions i parlarà amb els grups parlamentaris de l´oposició. També segueix treballant amb les ILP, que preveu entrar a tràmit en breu, en especial la de responsabilitat política i la d’avançament electoral.

Els sindicats anuncien noves mobilitzacions en contra de la llei de funció pública Gabriel Ubach denuncia « poc consens i diàleg »

Els sindicats anuncien noves mobilitzacions en contra de la llei de funció pública. Gabriel Ubach denuncia « poc consens i diàleg » amb la ministra Descarrega i Govern. 

El secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), Gabriel Ubach, ha anunciat que es duran a terme noves mobilitzacions després de reunir-se amb la ministra Eva Descarrega per tractar les modificacions sobre les esmenes de la llei de funció pública. Segons Ubach, la llei s’ha elaborat « sense consens ni diàleg » i la ministra de Funció Pública els ha dit que la llei entrarà en vigor demà. El representant sindical ha lamentat que Govern confongui « el diàleg amb la imposició » i, per aquest motiu, ha declarat que els sindicats es començaran a moure per dur a terme noves accions que encara estan per a definir. També ha anunciat que es reuniran amb altres grups parlamentaris i posaran en marxa signatures per a l’avançament d’eleccions ja que Govern « no escolta ».

https://www.diariandorra.ad/noticies/nacional/2018/04/11/els_sindicats_anuncien_noves_mobilitzacions_contra_llei_funcio_publica_129035_1125.html

Els sindicats de la Funció Pública es malfien dels “compromisos” del Govern per tal de millorar la llei via esmenes de DA

Els sindicats de l’administració es refien poc, per no dir gens, dels “compromisos” del Govern en relació amb les modificacions que s’haurien d’introduir al projecte de llei de la Funció Pública via esmenes del grup demòcrata. Fonts sindicals han remarcat que el document que suposadament vincula l’executiu i el grup parlamentari que li dóna suport només parla d’aspectes “a treballar” i que en cap cas suposen una obligació absoluta. El “compromís” inclouria tretze aspectes “per millorar” el text que s’ha entrat aquest dijous a tràmit parlamentari.

Les organitzacions sindicals de la Funció Pública ja s’han posat en contacte amb les formacions polítiques per calendaritzar trobades amb els grups en vista a promoure esmenes a la llei. El Govern s’ha compromès a modificar el text a partir dels oferiments, de les propostes, que va fer durant algunes reunions amb els sindicats. Però no ha acceptat fer-ho directament en el projecte de llei, si no que va assegurar que ho faria traslladant les necessitats, els compromisos, al grup de DA perquè impulsin esmenes a l’articulat. Però els sindicalistes se’n malfien. “Ja sabem què significa la paraula compromís per a DA”, han indicat les fonts.

Els sindicats no consideren, a més, que s’hagi negociat res amb el Govern. I atribueixen a l’executiu un posicionament imperatiu que hauria portat “a imposar” una llei que “ni ha estat dialogada ni ha estat consensuada”. D’aquí que, a parer del col·lectius sindicals, i segons fonts properes a aquests, “no es pugui parlar de compromisos adquirits com si es tractés d’un acord amb els representants dels treballadors. En tot cas, el Govern s’ha autoimposat uns compromisos que ha volgut traslladar com un oferiment, com una proposta” que en el moment que es va voler negociar ja no hauria avançat.

En el document de compromisos hi hauria tretze punts. En primer lloc, “preveure la participació dels representants sindicals en qualitat d’observadors als diferents comitès que preveu el projecte de Llei: el comitè tècnic de selecció i el comitè tècnic d’organització i gestió”. També es preveu “modificar l’adaptació o canvi de lloc de treball per motius de salut garantint una retribució del 80% del lloc d’origen i disposició addicional per garantir la situació de reforma al 100% a les persones que actualment es troben en aquesta situació”.

Una altra qüestió és la flexibilització de la jornada laboral actual “preveient al reglament de la jornada i l’horari de treball mesures de conciliació de la vida personal i laboral”. També es consideraria “l’antiguitat de la persona eventual si aquesta obté la plaça del lloc que ocupava com a eventual aplicant el nou règim de quinquennis”  es preveu que “el funcionari o treballador públic pugui pactar amb l’administració la prolongació de la relació de treball fins els setanta anys d’edat”.

La resta de propostes serien preveure “la comunicació de la planificació de l’activitat preventiva als representants sindicals”, “modificar el criteri de provisió de places”, “establir que el procediment abreujat sigui voluntari per als expedients per faltes lleus”, “fer una excepció al règim d’incompatibilitat per a les persones amb una retribució inferior al 120% del salari mínim interprofessional que equival aproximadament a 1.200 euros” o “incloure una disposició final relativa al règim de quinquennis per precisar que aquest no serà d’aplicació fins que no hagin entrat en vigor els reglaments del complement de carrera i de l’avaluació de l’acompliment amb els corresponents complements de carrera i de productivitat”.

Finalment, la voluntat governamental seria “garantir de forma explícita en el text del projecte de llei de la funció pública que els funcionaris i els treballadors públics tenen els mateixos drets”, “adoptar mesures correctores pel que fa al punt de sortida en l’avaluació de d’acompliment i modificació del complement de productivitat per als nivells I a IV de l’Administració i C2 d’Ensenyament, i per a les que es troben al 120%, amb un impacte econòmic aproximat de 50 milions euros en 25 anys” i “reduir el termini previst per al desplegament reglamentari de la nova Llei de la funció pública passant d’un any a sis mesos”.

http://altaveudigital.com/els-sindicats-de-la-funcio-publica-es-malfien-dels-compromisos-del-govern-per-tal-de-millorar-la-llei-via-esmenes-de-da/

Execució pressupostària preocupant

La setmana passada el ministre de Finances va presentar l’execució del pressupost de l’exercici 2017 i, com ja ens té acostumats, va aprofitar l’avinentesa per presumir que «per segon any consecutiu s’obté un superàvit de caixa», la qual cosa no havia passat mai abans. És evident que tenir superàvit de caixa, en aquest cas de nou milions d’euros, és molt millor que no pas tenir dèficit. Aquesta obvietat, però, queda en una mera anècdota quan s’analitza la realitat que amaguen les xifres pressupostàries.

DA ha desplegat, durant els dos darrers mandats, tot un seguit de figures impositives, tant directes com indirectes, que li han permès recaptar gairebé 800 milions d’euros. Això significa que la ciutadania ha hagut d’aportar una suma de diners ingent per quadrar les finances públiques. El ministre denunciava que en el període 2006-2011, el dèficit acumulat havia estat de 497 milions d’euros i ho contrastava amb la dada aparentment positiva del dèficit acumulat durant el període en què ell ha estat al capdavant del ministeri: tan sols 58 milions. S’han preguntat, però, quin hagués estat el dèficit dels governs de DA sense els gairebé 800 milions que hem aportat de més?

Si continuem analitzant les dades de manera detallada, veurem que l’impost de societats —aquell impost que reflecteix millor l’estat de l’economia del país, ja que és el que paguen les empreses pels beneficis obtinguts— recapta un 35,5% menys que l’any anterior. Ras i curt, les empreses del país van un 35,5% pitjor, per molt que s’entossudeixen a explicar-nos que l’economia millora.

Simultàniament, l’IRPF —aquell impost que grava la majoria de la ciutadania— recapta més. El principi constitucional que tots hem de contribuir segons les nostres possibilitats sembla capgirar-se analitzant el comportament recaptatori d’aquests dos impostos. Recordem, a més, que la introducció d’un impost tan cabdal com l’IRPF es va fer, com aquell qui diu, amb nocturnitat i traïdoria, ja que no constava en el programa electoral de DA i mai no l’havien anunciat. També és preocupant que, un any més, la despesa del personal de l’Estat augmenti gairebé un 5%, i que de la despesa en inversió, que hauria de servir per estimular l’economia, se n’acabi executant menys de la inicialment pressupostada. 

Paguem més impostos, però no es destinen al que realment faria falta. Pagar i contribuir més hauria de suposar automàticament millors serveis i prestacions per part de l’Estat. En uns moments en què els serveis sanitaris empitjoren i les pensions són més que qüestionades, cal preguntar-se quina mena de gestió dels diners públics ha portat a terme DA.

És extremadament preocupant que el ministre de Finances aconsegueixi convèncer els correligionaris de DA enlluernant-los amb la xifra del dèficit de caixa. Sense uns governants que realment siguin capaços d’analitzar objectivament quina és la vertadera situació, el país mai no podrà avançar. Ja va sent hora que els seguidors incondicionals de DA es treguin la bena dels ulls i acceptin la realitat. L’eufòria del superàvit de caixa no pot dissimular la crua realitat. 

https://www.elperiodic.ad/opinio/article/63543/execucio-pressupostaria-preocupant

Ministra Descarrega: La llei dels funcionaris s’ha de negociar amb ‘els diputats empresaris’

Els sindicats de l’administració andorrana demanaran als grups parlamentaris de l’oposició al govern demòcrata liderat per Toni Martí que en la pròxima legislatura aboleixin la llei de la Funció Pública que el Consell General (Parlament) aprovarà amb tota probabilitat abans de l’estiu vinent.

El portaveu sindical, Gabriel Ubach, considera “surrealista” que la ministra de la Funció Pública, Eva Descarrega, s’hagi ofert a fer de mediadora davant el grup de Demòcrates per Andorra (DA) per traslladar allò que els sindicats creguin necessari.

Ubach ha desvetllat a LA VALIRA que l’argument donat als representants sindicals per Descarrega, durant la reunió mantinguda aquest dimecres, els hi va sorprendre el comentari de la ministra tot assegurant que “amb els que s’ha de negociar realment és amb els consellers generals (parlamentaris), ja que la majoria són empresaris, i no amb tres càrrecs d’aquest ministeri que són, alhora, funcionaris”.

A partir de dilluns els sindicats de funcionaris iniciaran justament les trobades amb els grups representants a la cambra legislativa amb una primera reunió amb els liberals. No descarten tenir converses amb els demòcrates, tot i que a hores d’ara el clima de tensió és molt alt entre la formació de Martí i els sindicalistes.

Uns contactes que tenen un doble objectiu, introduint esmenes al text aprovat per l’executiu i demanar-los que en el proper programa electoral estableixin una proposta clara per a la Funció Pública que passi, d’entrada, per abolir la llei que surti de l’actual Consell General.

Ubach també ha mostrat la seva perplexitat davant les manifestacions del Portaveu i ministre de Finances, Jordi Cinca, que va qualificar “d’insostenible” l’actual llei dels funcionaris tot i que la proposada pel Govern “resultaria més cara per a les arques públiques”. En aquest sentit, ha considerat que la “veritable insostenibilitat són els 4,5 milions d’euros que es destinen anualment a pagar tots els càrrecs públics, inclosos els de l’executiu”.

Els sindicalistes no tenen per ara prevista cap nova convocatòria de vaga i se centren a finalitzar l’elaboració de les iniciatives legislatives populars (ILP) que volen impulsar.

Per una banda, la que reclama un nou sistema electoral i, per altra, la que exigeix l’establiment d’una llei de responsabilitat política, que Ubach considera “més necessària que mai vist que s’adjudiquen obres per un 60% més d’allò que inicialment es preveia”, com en el cas de les obres d’embelliment de l’avinguda Meritxell d’Andorra la Vella o “el presumpte tràfic d’influències del cap de Govern amb una empresa de la seva família, a través d’una adjudicació directa”.

http://lavalira.eu/?p=7601