El consell d’administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social va aprovar dimarts el pla de reforma de les pensions en una votació en què set membres hi van votar a favor i un, el representant de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) –Jordi Galobardas–, ho va fer en contra. La seva oposició a les mesures que proposa la Seguretat Social per garantir la viabilitat del sistema de pensions va quedar reflectida en una constància a l’acta de la reunió. El punt fonamental que els empresaris rebutgen és l’increment de les cotitzacions en sis punts en el període entre el 2019 i el 2030 amb un sistema d’augmentar mig punt cada any. Galobardas va explicar ahir que “amb l’augment de la pressió fiscal que s’ha experimentat els últims anys no es pot pretendre que el problema amb les pensions, que existeix, s’acabi arreglant augmentant encara més la càrrega fiscal”.
El representant de la CEA va presentar a la resta del consell d’administració una proposta alternativa que es basava a aplicar directament un canvi en el rendiment dels punts de vellesa. La proposta de la majoria (és una de les vuit mesures incloses en la reforma) insta que el rendiment del punt passi de cop a 11,4 (ara està a 9,6) i que es vagi apujant progressivament. Cal explicar que aquesta xifra correspon als anys que un jubilat tarda a recuperar l’import de tot el que ha cotitzat. Per tant, un coeficient de 9,6 significa que la CASS ha tornat tot el que s’ha cotitzat quan el jubilat compleix 74,6 anys (65 + 9,6). Conseqüentment amb una esperança de vida superior als 82 anys s’ha estat cobrant dues vegades i mitja el que correspondria segons la cotització.
La proposta de la CASS de passar a un coeficient d’11,4 comportarà tenir una pensió aproximadament un 25% més baixa perquè els diners s’hauran recuperat en complir 76,4 anys. https://www.diariandorra.ad/noticies/nacional/2018/04/26/la_patronal_vol_jubilacio_als_congelar_les_cotitzacions_129652_1125.html
Galobardas destaca que entén “que a la gent les mesures li poden semblar molt dràstiques, però hem estat molts anys que la gent ha cobrat gairebé tres vegades l’equivalent al que ha cotitzat i per tant la proposta és posar el rendiment dels punts allà on correspondria”. El representant de la CEA incideix que “no podem estar d’acord que els plats trencats es paguin amb l’augment de les cotitzacions”.
CINCA AFIRMA QUE LES MESURES ES PODRIEN APLICAR EL 2019
El paquet de mesures per evitar que s’eixugui el fons de pensions podria començar a aplicar-se el 2019. El ministre portaveu, Jordi Cinca, va afirmar ahir que “alguna mesura que es convingués que ha de ser urgent” es podria incloure al projecte de pressupost d’aquell any. Tot i així, va recalcar que la voluntat del Govern pel que fa a les propostes aprovades per la CASS i que inclouen entre d’altres la retallada de totes les pensions superiors al salari mínim és iniciar converses amb tots els partits. Cinca va apuntar que hi ha temps per a la reflexió perquè “el fons encara té capacitat de créixer” i “el problema no és imminent”, sinó “a 15, 20 o 25 anys” vista, i per tant va apostar per “obrir un debat amb els grups parlamentaris”.
“S’ha d’abordar una reforma a fons que tingui durabilitat en el temps”, va dir, alhora que va assegurar que el debat “no té per què dilatar-se en el temps, es pot concentrar en poc temps”. “Si hem d’anticipar el que passarà ens hem de posar a fer feina al més aviat possible i establir un calendari per anar introduint les modificacions”, va exposar.
El secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach, va rebutjar ahir les mesures de la CASS per fer viable el sistema tot denunciant que “tot recau sobre la gent que està pagant religiosament les seves cotitzacions”. En aquest sentit, va apostar per controlar la despesa “mirant la gestió de la CASS”, ja que “aquí l’Estat ha ficat la mà a la caixa cada cop que ho ha necessitat i mai s’ha plantejat tornar els diners”. Sobre la pujada de la cotització, va compartir que s’ha d’augmentar però garantint que el treballador paga un terç del que paga l’empresari, no el mateix com ara.
Pel que fa a la retallada de les pensions, va apuntar que s’haurien de limitar les prestacions que superin els 2.000 euros. “Una pensió després de 40 anys treballats hauria de rondar els 2.000 euros”, és a dir, el salari mitjà, i hi va afegir que no hi hauria d’haver pensions inferiors al salari mínim, de 1.017 euros. “No s’explica que la majoria de pensions siguin de menys de 1.000 euros i en l’àmbit polític siguin de 6.000”, va criticar, denunciant que calgui retallar les pensions quan a jutjar per les inversions de l’edifici El Núvol, el Cirque du Soleil o l’embelliment de Meritxell i Carlemany “tenim un país multimilionari”.