Un any més l’1 de maig a Andorra passarà sense pena ni glòria. Tots els partits que han obtingut representació i els que no han obtingut representació parlamentària al Consell General han admès que han entès el missatge; que no pot ser que les famílies andorranes no puguin arribar a final de mes; que no pot ser que els salaris i pensions estiguin per sota del preu de l’habitatge, que pateix una especulació brutal; que es continuï negant la possibilitat de la conciliació laboral i familiar als treballadors i treballadores del Principat; la bretxa salarial entre homes i dones, les pensions de misèria, que es continuï amb l´acomiadament lliure; que les lleis laborals s’estableixin sense acords ni diàlegs amb els diferents sindicats, tant de la funció publica com de l´empresa privada i mentrestant les fortunes més importants es posicionin en SICAVS i patrimonis per pagar percentualment molt menys que la classe treballadora.
No pot ser que les cotitzacions a la CASS dels treballadors estiguin 2 o 3 punts per sota del que paguen als països veïns però que la cotització de les empreses no arribin a la meitat del que pagarien en els països veïns. Però són els empresaris els que demanen insistentment la retallada sistemàtica de les prestacions de la CASS. Cal d’una vegada per sempre que es passi de les paraules als fets: l’1 de Maig ha de ser festiu a Andorra i els sectors o empreses que vulguin treballar a través de convenis col·lectius han de ser capaços d’arribar a acords amb als seus treballadors sense imposicions, tots han de trobar la compensació necessària per fer realitat la rendibilitat de l’empresa i la conciliació de la vida laboral i social.
Durant tota la campanya electoral, USd’A ha reclamat poder obtenir un país per viure i no només per treballar. Hem deixat clar que la població s’ha de convertir en un actiu més del teixit productiu del país. Si la classe treballadora no arriba a final de mes, la petita i mitjana empresa no podrà subsistir si la classe mitjana andorrana – treballadors, pensionistes, funcionaris- no arriben a final de mes. El motor econòmic d’Andorra s’aturarà. Les lleis del codi de relacions laborals així com la llei de funció pública amb la llei de coacció sindical no ajuda en res a la normalització de la societat andorrana.
Cal que la societat andorrana recuperi el diàleg i el consens social tan necessari per afrontar els importants reptes futurs com un possible acord amb la UE. Cal que tots els grups parlamentaris entenguin que Andorra s’ha de cohesionar socialment i laboralment cosa que, avui, està lluny de ser una realitat. I és per això que cal un gest de la classe política envers de la classe treballadora i que l’1 de Maig sigui festiu a Andorra com a la resta del món. Prou paraules. Passem a l’acció i deixem l’Andorra feudal enrere. Visca Andorra i els andorrans tots junts!