Catégorie : SINDICAT USDA ANDORRA

Després que dimecres passat la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) demanés públicament una moratòria de tres mesos en l’aplicació del nou Codi de relacions laborals, unes quantes corredisses entre parlamentaris per trobar una solució  –tenint en compte que cap de les 39 reserves d’esmena presentades al text incidia en la disposició final que en fixava l’entrada en vigor per l’1 de gener del 2019– van permetre trobar una fórmula per calmar el malestar de l’empresariat.
La solució va venir des d’Unió Laurediana-Independents de la Massana, que per mitjà del parlamentari Carles Naudi d’Areny-Plandolit, i abans que es procedís a la votació del text un cop rebutjades totes les reserves d’esmena, va sol·licitar poder votar per separat la disposició final sisena del text. Tota la cambra hi va votar en contra, derogant així la disposició i permetent que, tal com marca el Codi de l’Administració, el text entri en vigor quinze dies després de la seva publicació al BOPA. En aquest sentit, i com va confirmar el síndic general, un cop els coprínceps sancionin la llei, aquesta es publicarà al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el 10 de gener, fet que comportarà que entri en vigor el primer de febrer.

https://www.bondia.ad/politica/el-nou-codi-de-relacions-laborals-entrara-en-vigor-el-primer-de-febrer

Prèviament, el ple va afrontar el debat de les reserves d’esmena, en què van tenir un clar protagonisme la consellera general del PS, Rosa Gili, i el conseller de la majoria de DA Josep Anton Bardina. La primera, després de deixar clar que el text s’havia fet “escoltant únicament” la part patronal i “deixant de banda” la dels assalariats, va anar desgranant punt per punt totes aquelles qüestions de la proposició de llei qualificada de relacions laborals que al seu entendre “suposen un greu retrocés” per als treballadors.
Així, Gili, que va lamentar que la llei “augmenta la precarietat laboral”, va incidir en qüestions com l’ampliació dels períodes de prova, la possibilitat per part de l’empresari de modificar vacances fins a quinze dies abans en cas de necessitat o les rebaixes de terminis a l’hora de reclamar indemnitzacions. També va criticar els nous contractes de successió i de continuïtat de la vida laboral, així com els canvis en el pagament de les hores extraordinàries, el fet que es permeti que els menors de 15 anys puguin treballar jornades de vuit hores, en lloc de les sis actuals, o que puguin iniciar la jornada a les sis del matí. La socialdemòcrata, que va lamentar el rebuig de la proposta del PS de poder allargar la baixa de maternitat a canvi de cobrar un percentatge inferior, va carregar també l’abaratiment dels acomiadaments, siguin o no causals.
Per la seva part, Bardina, que va remarcar que DA “sí ha parlat també amb sindicats i els treballadors”, va defensar un text que “millora el codi vigent sense canviar-ne l’essència”, que dona “més garanties” i “més seguretat jurídica” a uns i altres, i que “és equilibrat entre les dues parts de la relació laboral”. A més, va continuar el conseller, el text, al qual es van “acceptar més del 50% de les esmenes presentades”, compleix el doble objectiu de satisfer un compromís electoral de DA i a la vegada actualitzar una legislació, adaptada a la realitat del país i que compleix amb els compromisos internacionals en la matèria.
A part de la majoria taronja, la llei va comptar amb el suport del grup liberal i els parlamentaris d’Unió Laurediana-Independents de la Massana, mentre que el PS, SDP i la consellera independent, Sílvia Bonet, van votar-hi en contra.
DA, L’A i UL-ILM, aquest cop amb el suport de Bonet, van donar el vistiplau també al text d’acció sindical i patronal, una llei criticada també durament pels socialdemòcrates en considerar que “no ajudarà a desenvolupar els drets sindicals”.
Per contra, des de L’A i UL-ILM, Judith Pallarés i Carine Montaner van celebrar la marxa enrere del grup taronja pel que fa a la “doble representativitat sindical”, convenint que davant la “manca de cultura sindical” cal començar la casa pels fonaments i potenciar els representants dels assalariats a les empreses així com els comitès d’empresa.
Finalment, quan al text de mesures de conflicte col·lectiu, el cap de Govern, Antoni Martí, va retreure als parlamentaris del PS que quan per primera vegada es regula el dret de vaga “l’esquerra no era present i ha votat en contra”. Martí incidia d’aquesta manera en la picabaralla ja del matí, quan, indignat pels dubtes de Gili sobre si Espot havia pogut estar al cas dels textos tenint en compte que ja estava fent campanya, va criticar l’absència de Pere López, per “haver anat a la Internacional Socialista”.
Gili, que ja havia retret a Martí en assegurar que havia “quedat retratat”, va demanar al cap de no barrejar les coses, i va justificar la negativa socialdemòcrata al text en el fet que es “limita el conflicte col·lectiu” amb l’establiment de mesures que semblen encaminades a impedir que es pugui exercir el dret a vaga, i que la parlamentària va qualificar de “disposicions de la por”.

SEP i Sipaag portaran a la UE la situació laboral 

El Sindicat de Personal Adscrit a l’Administració General (Sipaag) i el Sindicat de l’Ensenyament Públic (SEP) es van manifestar ahir amb duresa contra la reforma laboral aprovada pel Consell General en considerar que amb els tres textos es “pretén perpetuar la injustícia i la desigualtat” i que “representen un retrocés en els avenços socials del país”.
Així, en un comunicat, el SEP, que recorda que a part de treballadors públics compta també amb afiliats del sector privat, assegura que qüestions com ara l’abaratiment de l’acomiadament i mesures “excessivament restrictives” en la regulació del dret a vaga suposen, conjuntament amb “la reforma a la baixa” de la Llei de la funció pública, “el míssil ideal per posar Andorra en un context social molt similar al de la majoria de països de l’Europa de l’est”. Per tot plegat, el SEP anuncia la intenció, a través de la branca europea de la Internacional de l’Educació (Etuce), de posar les qüestions laborals i sindicals en l’agenda de la UE en el marc de la negociació de l’acord d’associació.
També des del Sipaag s’assegura que es “persistirà” en la defensa dels drets dels treballadors i es plantejarà la situació en el marc del Consell d’Europa.

Els funcionaris cobraran les baixes a l’inici del mes següent. Funció Pública avançarà els pagaments que abans es feien cap al dia 25.

https://www.diariandorra.ad/noticies/nacional/2018/12/04/els_funcionaris_cobraran_baixa_inici_del_mes_seguent_138924_1125.html

La comissió de la Mútua dels treballadors de l’administració va acordar ahir un canvi en el model del pagament de les baixes dels funcionaris amb la intenció que puguin rebre el salari abans.
Segons el comunicat enviat a tots els treballadors públics, el pagament de la baixa per part de la CASS el rebran en el moment que presentin l’alta. Pel que fa al complement de la Mútua corresponent al període entre el 3 de novembre i el 3 de desembre, el pagament als funcionaris es farà aquesta mateixa setmana, abans de divendres, s’assenyala al comunicat. També s’especifica que de les baixes que la CASS informi des d’avui fins al 16 de desembre es farà el pagament amb la nòmina.
El sistema actual fa que un funcionari, quan està de baixa, no cobri fins al dia 25 del mes següent. Això s’explica perquè la Seguretat Social envia a la Mútua el fitxer amb la prestació de baixa cap al dia cinc del mes següent en què que s’ha produït l’atur de treball. Per raons tècniques i pràctiques Funció Pública acabava incloent aquests diners en el pagament de la nòmina del mes següent, que es fa efectiva el dia 25. S’evitava així fer dos pagaments en dies diferents a la persona implicada. Aquesta situació havia provocat queixes, especialment quan es tractava de baixes de llarga durada i no d’aturs puntuals.
La Mútua hauria decidit, segons fonts properes al cas, que es passin a pagar les baixes en el moment en què la CASS envia el fitxer. Això significa que cap al dia cinc de cada mes ja es podrà rebre l’abonament dels dies de baixa corresponents al mes anterior. Les mateixes fonts van ressaltar que el pagament no es pot avançar més perquè la Mútua no pot fer cap abonament fins que hagi rebut el fitxer que comunica la baixa.
La Mútua, segons altres fonts, no hauria tractat en la reunió d’ahir la possibilitat que els funcionaris que han comès irregularitats en el cobrament de les baixes siguin portats davant la Justícia. Cal recordar que es va donar fins al 31 de desembre per al retorn de les quantitats obtingudes irregularment i no se sap si els que quedin seran portats a la Batllia.

Els sindicats de funcionaris han entrat en una dinàmica de guer­ra de guerrilles molt interessant. Hi havia rancúnies larvades durant molts anys especialment dins del bloc que formen l’administració general i els mestres. Es consideraven pitjor tractats que els cossos especials a partir del 2009. Amb l’arribada de Jaume Bartumeu al poder, el PS va tornar a entregar als bombers els 9,5 mesos i mig l’any de vacances (treballen a l’any dos mesos i dotze dies en torns de 24 hores). El retorn del privilegi va fer disparar la tensió en altres col·lectius. Els principals beneficiaris van ser els policies, als quals els socialdemòcrates van haver de compensar. Així, van passar a tenir set mesos i vint-i-un dies de festa l’any (treballen 144 dies en torns de 12 hores). Ni a l’administració general ni als professors els va acabar de fer el pes la nova cessió als cossos especials, però la resposta que es van trobar va ser que els profes fan festa molts mesos.

https://www.diariandorra.ad/noticies/opinio/2018/11/29/el_pacte_secret_dels_funcionaris_138721_1129.html

Reconec que em va sobtar que des de llavors els ganivets haguessin desaparegut. La resposta als dubtes em va arribar el 24 de novembre. Un company em va mostrar un post al Face­book del Sindicat de Professors en què es criticaven les declaracions que Joan Torra (representant sindical dels bombers i de l’USdA) havia fet al programa Ara i aquí, de Ràdio Nacional. El post era molt dur envers Torra afirmant que “no és la persona adequada per representar els sindicats de la plataforma (sindical) ni els afiliats de l’ABA (sindicat de bombers)”. Em va sobtar perquè el Joan ha estat, és i serà així. La meitat de les coses que diu no les comparteixo i una quarta part penso que posen en perill la viabilitat econòmica de l’Estat, però sempre diu el que pensa. El verí del post del sindicat de mestres havia de tenir alguna explicació. I arriba a les últimes línies perquè acabava dient que “també ha incomplert un pacte de no crítica envers els avantatges que tenen o han aconseguit els diferents col·lectius i cossos de funcionaris”.
En una sola frase els sindicalistes d’educació revelaven dos dels secrets millor guardats de la funció pública. Primer: els funcionaris saben perfectament que tenen una sèrie de privilegis per sobre de la resta (tot i que no ho reconeguin mai excepte quan se’ls escalfa el teclat com en aquest cas). Segon: els sindicats de treballadors públics van fer un pacte secret intern per evitar que uns critiquessin els privilegis dels altres.
És obvi que els privilegis funcionarials són abundants i discriminatoris envers els treballadors de la privada. I el decalatge entre les dues andorres, la del sector públic i la del privat, no para de créixer. I aquí hi ha la clau de l’actual conflicte entre els sindicats. La vaga de funcionaris hauria estat un fracàs absolut si la meitat dels profes no l’haguessin seguit. En la resta de col·lectius la participació va ser tendent a zero. Tots els partits competeixen per donar més privilegis als funcionaris perquè així pensen que milloraran molt el resultat electoral. I per evitar sorpreses Govern va decidir jugar una carta imbatible a favor dels metres no fos que marxessin en massa a votar el PS. Jubilació als 60. O sigui que està intentant comprar els vots amb un privilegi que topa amb els drets de la resta, que en breu ens fixaran l’edat de retir als 67.
El regalet va enfurismar els sindicats dels cossos especials, que entenien que els profes havien venut la resta a canvi de la jubilació anticipada. L’enuig és més gran perquè saben que a l’administració central tampoc es mouran perquè la llei de la funció pública és una nova ensabonada als funcionaris. Govern ha desactivat la hipotètica desafecció repartint privilegis i els sindicats saben que actualment no tenen cap capacitat ni per a una mobilització de mínims. Els han donat tant que quan intenten fer-se els indignats i dir que els estan estafant gairebé se’ls escapa el riure per sota del nas.
La resposta del sindicat de professors a l’atac dels cossos especials va ser fer públic l’altre gran secret: el desmadre de la mútua. Feia tres anys que tots (Govern inclòs) estaven tapant un seguit d’irregularitats en el cobrament de baixes que tenien nom i cognoms. El sindicat de mestres va aprofitar que més del deu per cent del cos de policia tenia apuntada alguna anomalia a l’hora de cobrar les baixes per torpedinar els cossos especials.
Que ningú es pensi que passarà res perquè al final sumant treballadors de Govern, cossos especials, comuns, profes, hospital, parapúbliques i públiques vàries sumen sis mil vots. Amb familiars: nou mil. Són el cuirassat del cos electoral molt per sobre de qualsevol altre col·lectiu. Mai voten en bloc, però els partits sempre temen aquesta possibilitat i mentre això es mantingui tenen la clau mestra que obre totes les caixes.

Les dades d’Estadística fetes públiques dimarts passat per la Comissió nacional d’habitatge sobre el preu del lloguer han indignat diferents estaments de la societat i molts ciutadans, que van fer bullir ahir les xarxes socials criticant les xifres i fins i tot demanant dimissions. Entre dels indignats, el raonador del ciutadà, Marc Vila, que va assegurar que les dades d’Estadística que apuntaven com a preu mitjà de lloguer entre els 539 i els 587 euros, “no corresponen a la realitat i no reflecteixen el que avui en dia viu la societat”. Vila va ser clar i va remarcar que el que cal és saber “la xifra concreta del percentatge d’increment que estan demanant per aquells lloguers que aquest any han acabat el termini del contracte”. Segons el raonador és aquí on hi ha el problema del preu del lloguer. 

https://www.bondia.ad/societat/el-raonador-diu-que-el-lloguer-donat-pel-govern-sallunya-de-la-realitat
La institució del Raonador ja xifra en més de 100 els particulars que s’han queixat per increments de més del 40 i més del 50% del preu del lloguer. “Això significa que la realitat actual és que a la gent quan renova el contracte els fan increments desmesurats, i això no són casos puntuals, perquè nosaltres ja tenim constància d’un centenar de famílies que ho pateixen”, va avançar Vila. 
El raonador diu que les  xifres d’Estadística estan extretes d’un context global, “on han tret una mitjana de tots els lloguers”, els que  no han acabat el contracte, els de totes les parròquies, “Canillo, Os de Civís, són dades brutes, a l’engròs i s’han de particularitzar per llocs i per augments del preu de lloguer, un cop han finalitzat els contractes”, va apuntar. 
El secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach, va proposar ahir “que sigui el Govern i l’AGIA els qui paguin la diferència entre el preu del lloguer mitjà que va dir Estadística dimarts i el preu que cada ciutadà paga realment” per mostrar la seva incredulitat davant les dades fetes públiques. Segons Ubach, “és una vergonya que el ministre Espot presenti el problema així”, va lamentar. 
El sindicalista, igual que el raonador, critica que les xifres genèriques oferides per Estadística no especifiquin la tipologia de pisos. “Estem disfressant la realitat”, va denunciar Ubach. Des de l’USdA proposen diferents solucions. Una, la regulació del mercat, “perquè l’habitatge és una primera necessitat”, i establir un preu per metre quadrat de set euros. “Això significa que un pis de 100 metres quadrats  per a una família costaria 700 euros, i aquesta quantitat hauria de ser el 30% del salari”, va dir. També proposen que el Govern faci pisos de protecció oficial, “a part dels pisos socials que són per a persones que pateixen violència de gènere o d’altres, és a dir, altres tipus per a treballadors del país”. 
D’altra banda’ Ubach, va augurar en clau irònica, que la pròxima setmana, “quan facin públic l’informe sobre el cost de la vida, vaticino que diran que és més barat viure a Andorra que a Etiòpia”, va dir el sindicalista. 

Les immobiliàries 
Paral·lelament, i en sintonia amb Ubach i Vila, el sector immobiliari contradiu les xifres presentades aquest dimarts pel departament d’Estadística. De set negocis consultats per l’ANA, només Immoser té un parell de pisos per sota dels 600 euros. L’habitatge més barat de la immobiliària Oceànic, d’una sola habitació, a Canillo, costa 650 euros, mentre que la Immobiliària OVP només disposa d’apartaments de 60 metres quadrats a partir dels 700 euros a qualsevol parròquia. 
Totes coincideixen en el fet que la mitjana dels preus és més elevada, i que sobrepassen els gairebé 600 euros que es presentaven aquest dimarts a la Comissió nacional de l’habitatge fins a arribar als 800. A més, des de les immobiliàries afirmen que hi ha pocs pisos de lloguer perquè els propietaris decideixen tenir-los tancats, la qual cosa fa apujar el preu dels que hi ha disponibles per la llei de l’oferta i la demanda. “A Andorra la Vella, pisos de dues habitacions que fa cinc o sis anys costaven 500 euros, ara valen 1.200”, afirmen des d’Exes.

De la seva banda, el ministre portaveu, Jordi Cinca, va remarcar que les dades fetes públiques dimarts s’han de posar en context i no permeten extreure conclusions contundents sobre els preus. Així, va recordar que la informació està basada en l’enquesta de pressupostos familiars feta el 2017, i per tant, només dona informació sobre les persones que viuen a Andorra tot l’any. Així, no incorpora els residents temporals ni l’oferta que ara hi ha al mercat. Cinca va dir que les dades dels comuns i l’estudi del cost de vida permetran disposar de xifres més ajustades. Això serà després de festes. El ministre també va afirmar que quan es conegui la variació de l’IPC es decidirà si es congelen els lloguers.

El PS demana amb urgència l’estudi d’Estadística

El Partit Socialdemòcrata  troba “inversemblant” l’estudi sobre el preu de l’habitatge presentat pel Govern davant la Comissió nacional creada específicament per abordar la problemàtica del cost dels lloguers. Per això, el conseller general Pere López va tramitar ahir una demanda d’informació mitjançant la qual vol tenir accés al mateix informe així com a totes les dades i el mètode de treball emprat per realitzar-lo. En l’escrit també es demana que atesa la importància del requeriment i la greu situació que es viu, s’atorgui a la petició la declaració d’urgència, ja que en cas contrari el termini de tramesa se n’aniria al mes de març en quedar interromput els mesos de gener i febrer, fora de sessions.
En l’escrit tramitat ahir a Sindicatura, López demana, en primer lloc, “l’estudi sobre els preus de l’habitatge de lloguer realitzat pel departament d’Estadística i presentat a la reunió de la Comissió nacional de l’habitatge celebrada dimarts 27 de novembre”, així com “totes les dades (…) utilitzades per a la realització”. També es vol que el Govern aporti “explicacions sobre com s’ha arribat a la conclusió relativa al preu mitjà del lloguer a Andorra”. La demanda d’informació és conseqüència de la “sorpresa” que “com a la gran majoria de ciutadans” han generat en el si del PS les dades fetes públiques, segons un comunicat del Partit Socialdemòcrata. 

Valoració de l’article

El preu mitjà dels nous lloguers és de 950 euros aproximadament. Aquesta xifra contrasta amb la que va publicar Govern dimarts passat mitjançant un comunicat que reflectia les dades d’un estudi del departament d’Estadística. En aquest, s’indica que el preu mitjà del lloguer a Andorra se situa entre els 539,54 i els 587,3 euros. Per contra, l’estudi dels habitatges en lloguer amb tres habitacions o menys que es troben a diversos portals web immobiliaris reflecteixen una xifra molt superior, amb una variació d’uns 400 euros respecte a les dades que va facilitar Govern.
Segons les xifres que s’extrauen de l’oferta d’habitatge existent a Internet amb aquests paràmetres, el preu mitjà dels nous lloguers se situa en 767 euros en els pisos d’una habitació, 833 euros en els de dues i 1.258 euros en els de tres. Per parròquies, la mitjana de preus és de 738 euros a Canillo, 779 euros a Encamp, 1.234 a Ordino, 979 euros a la Massana, 1.086 a Andorra la Vella, 845 euros a Sant Julià de Lòria i 1.163 euros a Escaldes-Engordany.

https://www.diariandorra.ad/noticies/nacional/2018/11/29/el_preu_mitja_dels_nous_lloguers_950_euros_138710_1125.html

Disconformitat amb les dades
Les dades dels lloguers que va facilitar Govern han despertat les crítiques de l’oposició, del Raonador del Ciutadà i també dels sindicats. El Partit Socialdemòcrata (PS) va emetre ahir un comunicat en el qual va manifestar el seu descontentament, afirmant que des de la formació troben “inversemblant” l’estudi del departament d’Estadística. Per aquest motiu, el conseller general del PS Pere López, qui considera que el lloguer “és la principal preocupació al país”, ha tramitat una demanda d’informació per tal de tenir accés al mateix informe, el qual encara no està publicat a la web del departament d’Estadística. López també demana totes les dades i el mètode de treball emprat per realitzar-lo. En el comunicat, el PS també demana que s’atorgui a la petició la declaració d’urgència, ja que, en cas contrari, el termini de tramesa se n’aniria al mes de març en quedar interromput els mesos de gener i febrer, considerats fora de sessions.
D’altra banda, Ferran Costa, conseller general de Liberals d’Andorra (L’A), va afirmar que “tal com ho està vivint la població, l’estadística em sembla gairebé una provocació”. Costa va demanar que es fes una estadística sobre quin és el preu real que costa avui un habitatge a Andor­ra. “Aquesta és la dada que reflectirà la problemàtica que tenim avui”, va afegir. El conseller general de Liberals considera que aquest és un dels problemes “més greus” que té el país.
L’informe dels preus del lloguer també va provocar la reacció del Raonador del Ciutadà, el qual va publicar un missatge al seu compte de Twitter manifestant que la informació facilitada pel Govern “no reflecteix el que està passant avui a Andorra”, ja que “són dades sense tractar i no discrimina entre contractes en vigor i renovacions”.
Per la seva banda, el secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach, es va mostrar taxatiu i va manifestar que “és vergonyós que un candidat a cap de Govern jugui amb un afer tan delicat com el que ens estem enfrontant”. “Des de l’USdA proposem que entre el ministre Espot i l’AGIA paguin la diferència que hi ha entre la xifra de l’estudi amb el preu real del lloguer i així coneixeran el que costa”, va afegir Ubach. El secretari general de l’USdA va recordar la proposta que es va fer des dels sindicats per tractar de millorar la situació: “Vam proposar que es fixés un valor màxim al preu dels pisos.”

https://www.diariandorra.ad/noticies/nacional/2018/11/29/la_comissio_mutua_tensa_per_les_filtracions_darrera_reunio_138714_1125.html

La comissió de la mútua durà a terme una reunió la setmana que ve per tractar les filtracions que es van detectar dilluns passat en relació amb les informacions sorgides sobre els temes exposats a la reunió, segons fonts de la comissió. La situació a l’entorn de la mútua no deixa de tensar-se des que SEP i Sipaag van trencar amb la plataforma sindical després d’algunes discrepàncies amb els altres sindicats. Un cop tractat el tema, la comissió durà a terme les mesures que cregui escaients per arreglar la situació.
Un dels temes tractats a la reunió de dilluns va ser la decisió de la comissió de convocar una reunió amb els representants del Col·lectiu de Funcionaris de la Policia (CFPA) per tal d’informar-los, verbalment, de les dades que van demanar formalment el 16 de novembre passat. No obstant això, el president del sindicat, Salvador Prieto, va respondre que “ateses les circumstàncies” no volen ser informats verbalment, sinó per escrit, tal com es van dirigir en un primer moment a la comissió. “Si no hi ha aquesta possibilitat, el CFPA no assistirà a cap reunió de la mútua”, va explicar Prieto. “Ens ha sorprès bastant la resposta. Creiem que no és adequada i més quan el SEP va publicar la informació al seu perfil de Facebook”, va afirmar el president del sindicat policíac, fent referència a la filtració d’un document en què apareixia el nombre de persones per cos d’adscripció que van cobrar de més durant el seu període de baixa, així com la xifra pendent de recuperar a data de 31 de desembre del 2017, part de la informació demanada pel CFPA. Prieto també va confirmar que Lara Vilamala, representant del sindicat policíac, va presentar la dimissió a la junta de la comissió consultiva, quelcom que, segons Prieto, no té a veure amb els problemes de la mútua.

“La situació està fatal”
El secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach, va admetre que la situació entre els sindicats “està fatal” i que ara per ara “les diferències són abismals”. “Voldria fer una crida a la unió sindical, a seure en una taula per poder arribar a consensos. Si no estem d’acord no passa res, però ho hem de fer amb respecte i dignitat”, va manifestar Ubach, que considera que la comissió hauria de contestar al CFPA per escrit. “La junta de la mútua no ha d’amagar coses perquè no té res a amagar”, va sentenciar Ubach.

El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, davant de les crítiques de la ciutadana en relació amb el preu mitjà del lloguer que el Govern va presentar el passat dimarts a la Comissió Nacional de l’Habitatge, ahir va reconèixer que «potser no vam saber-ho explicar prou bé» i va apressar-se a aclarir que la mitjana d’entre 540 i 587 euros que es va facilitar feia referència al preu dels lloguers de l’any 2017. Concretament, tal com va precisar el ministre Portaveu, Jordi Cinca, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, aquelles dades sorgien d’una enquesta que es fa anualment per saber amb què es gasten els diners dels pressupostos familiars i quina part es destina a pagar el lloguer.

https://www.elperiodic.ad/noticia/68334/la-polemica-entorn-del-preu-mitja-dels-lloguers-fa-rectificar-el-govern#.W_-dVKsUvUA.whatsapp

Espot va assegurar que «el que es va presentar són estudis objectius i acurats que han fet tècnics i que, per tant, no tenen cap finalitat política de minimitzar la situació de l’habitatge que es viu en l’actualitat». Tot i així, va voler tranquil·litzar la població admetent que «nosaltres no donem per bones aquestes dades com a mitjanes dels lloguers actuals i encara menys dels increments que s’estan aplicant». Tot contextualitzant les xifres que han generat tanta polèmica, el ministre Portaveu va indicar que l’estudi d’on provenen només té en consideració les famílies assentades al país, en cap cas els temporers, i compta amb una mostra de 426 enquestats. «És suficientment significativa perquè sigui una dada força fiable», va sostenir Cinca en tot moment. Espot, no obstant, va subratllar que «volem millorar la fiabilitat d’aquestes dades a través de la Comissió de l’Habitatge».

Induir a l’engany
L’anunci d’uns preus molt allunyats de la realitat va derivar en crítiques molt contundents i majoritàriament en el mateix sentit. El raonador del ciutadà, Marc Vila, va apuntar que «aquestes primeres dades tenen poc valor i poden portar a l’engany perquè divergeixen molt de la situació actual». De fet, va precisar que hi ha dos elements distorsionadors. «L’estudi no distingeix per parròquies ni entre els lloguers que segueixen en vigor i els que han renovat el contracte aquest any, que estan patint augments de dos dígits, en cap cas del 0,2% o el 0,6% com van exposar a la comissió», va subratllar. «Aquesta primera exposició aporta poc a les famílies afectades», va sentenciar Vila tot assegurant que ell ja ha detectat centenars de casos i insta la gent a seguir venint a explicar-li la seva situació.

Cinca “contextualitza” les dades del preu del lloguer per calmar la indignació ciutadana

http://lavalira.eu/?p=13015

El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, ha sortit al pas de la controvèrsia generada en relació a les dades facilitades pel departament d’Estadística, que situaven el preu mitjà del lloguer en una forquilla entre 539 i 587 euros, assegurant que s’està creat “un cert ambient d’alarmisme” sobre aquesta problemàtica. En aquest sentit, ha indicat que “si ens estem autosuggestionant dient que tots els habitatges s’incrementen entre un 30 i un 40%, potser estem contribuint a empitjorar la situació”.

Tanmateix ha apuntat que “tot i reconèixer que una minoria de propietaris està aplicant increments desmesurats, hi ha una majoria que practiquen increments raonables”.

Espot, que va assistir en persona aquest dimarts a la reunió de la Comissió Nacional de l’Habitatge on es van fer públiques les dades en qüestió, ha indicat que el Govern no les dóna per bones “com a dades mitjanes actuals i encara menys com a mitjana dels increments de preus que actualment s’apliquen” perquè són del 2017 “quan l’augment dels preus no era tan visible i acotades a un perfil molt concret, famílies assentades a Andorra segurament amb contracte en vigor”.

http://m.andorradifusio.ad/noticies/govern-no-dona-bones-dades-estadistica#.W_8OHsff6oo.whatsapp

L’executiu ha matisat la xifra del preu mitjà del lloguer extreta de l’enquesta de pressupostos familiars. Creu que fan falta moltes més dades per treure conclusions definitives sobre la problemàtica del lloguer i com fer-hi front.

« Nosaltres no donem per bones aquestes dades com a dades mitjanes actuals i encara menys com a mitjana dels increments de preus que actualment s’apliquen ».  Així de contundent s’ha mostrat Espot sobre les dades facilitades pel departament d’Estadística, que situaven el preu mitjà del lloguer en una forquilla entre 539 i 587 euros.

Ha reconegut que tot plegat potser no s’ha explicat bé i tant ell com Jordi Cinca han contextualitzar les xifres. Diuen que són dades de l’any passat, quan l’augment dels preus no era tan visible i acotades a un perfil molt concret, famílies assentades a Andorra segurament amb contracte en vigor.

Els dos ministres han convergit que la realitat dels lloguers s’ha de completar amb xifres importants que encara no es tenen.

El nombre de pisos buits, la recaptació comunal de l’impost sobre l’arrendament o també l’estudi del cost de la vida que es presentarà en breu, ha afirmat el ministre Cinca « per arribar a conclusions des de fonts molt diverses que ara s’han d’endreçar una mica ». Creu que « passat Festes hauríem d’estar en disposició de tenir dades mes ajustades ».

Espot també ha al·ludit a un cert ambient d’alarmisme. Argumenta que « tot i reconèixer que una minoria de propietaris està aplicant increments desmesurats, hi ha una majoria que practiquen increments raonables ». Considera que « si estem autosuggestionant dient que tots s’incrementen entre un 30 i un 40%, potser estem contribuint a empitjorar la situació ».

L’executiu no ha tancat la porta que hi pugui haver una congelació de l’IPC per als lloguers, com va passar fa uns anys.

Informa: David Domingo/Joan Antoni Sarmiento
Imatges: K. Ribeiro/A. Ginestà