Ubach, sobre el projecte de seguretat pública: “En lloc d’una llei de llibertats, és una llei de coaccions”

“En lloc d’una llei de llibertats, és una llei de coaccions”. D’aquesta manera s’ha posicionat el secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), Gabriel Ubach, sobre el projecte de llei de seguretat pública que l’executiu va aprovar la setmana passada. D’aquesta manera, i davant la possibilitat, recollida en el redactat, que una manifestació pugui ser prohibida o dissolta quan comprometi la lliure circulació o la integritat de persones i béns, Ubach ha manifestat que “una manifestació pacífica s’ha de poder fer” sempre i quan es faci respectant l’entorn i les persones. 

Ubach ha mostrat, de fet, la seva indignació perquè “s’impedeixi o es vulgui impedir que una persona pugui convocar una manifestació pacífica carregant-li a les seves esquenes totes les responsabilitats”. D’aquesta manera, valorava, a més, el fet que els organitzadors seran els responsables subsidiaris dels danys que hi pugui haver durant una manifestació.

https://www.bondia.ad/societat/ubach-sobre-el-projecte-de-seguretat-publica-en-lloc-duna-llei-de-llibertats-es-una-llei-de

La CEA demana implantar el pla de salut abans d’abordar la reforma de la CASS

https://www.diariandorra.ad/noticies/nacional/2018/05/01/la_cea_demana_implantar_pla_salut_abans_abordar_reforma_cass_129883_1125.html

La Confederació Empresarial Andorrana (CEA) va emetre ahir un comunicat en el qual manifesta que “abans d’abordar” les reformes de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) cal “afrontar i implementar” les mesures de contenció i de racionalització recollides en el Pla de salut elaborat per Govern. En la missiva, els empresaris defensen que s’apliquin mesures de contenció i racionalització de la despesa amb “caràcter d’urgència” abans de tractar qualsevol tema sobre la branca de jubilació. El col·lectiu empresarial va manifestar la seva “oposició” a la proposta presentada pel consell d’administració de la CASS sobre el sistema de pensions.
En aquest sentit, destaquen que el sistema actual “presenta deficiències estructurals” i posen de manifest que consideren “necessari” l’augment del factor de conversió o retardar l’edat de jubilació de manera progressiva “els anys que calgui”. Entre les propostes dels empresaris, també destaquen la de passar de 5 a 7 anys el temps mínim d’adquisició dels drets de jubilació, establir una carència per a l’establiment de mesures, i que en cas que es decideixi augmentar la cotització “cal definir l’equilibri de la càrrega entre empresa i treballador”. Tanmateix demanen una assegurança complementària regulada i no aplicar les mesures de manera retroactiva. Per acabar, posen de manifest que abans d’implementar mesures que impliquin una “major pressió fiscal” i que redueixin la capacitat de captar talent, consideren necessari aplicar mesures “correctores del desequilibri” del sistema.
El consell d’administració de la CASS va aprovar una proposta per al Govern que consisteix en vuit propostes d’impacte per garantir la viabilitat del sistema de pensions, entre aquestes es va proposar crear una taxa sobre el tabac i l’alcohol per destinar-la al fons de pensions o situar l’edat de jubilació als 67 anys.

https://www.diariandorra.ad/noticies/nacional/2018/05/01/la_cea_demana_implantar_pla_salut_abans_abordar_reforma_cass_129883_1125.html

La patronal vol la jubilació als 70 anys i congelar les cotitzacions

El consell d’administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social va aprovar dimarts el pla de reforma de les pensions en una votació en què set membres hi van votar a favor i un, el representant de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) –Jordi Galobardas–, ho va fer en contra. La seva oposició a les mesures que proposa la Seguretat Social per garantir la viabilitat del sistema de pensions va quedar reflectida en una constància a l’acta de la reunió. El punt fonamental que els empresaris rebutgen és l’increment de les cotitzacions en sis punts en el període entre el 2019 i el 2030 amb un sistema d’augmentar mig punt cada any. Galobardas va explicar ahir que “amb l’augment de la pressió fiscal que s’ha experimentat els últims anys no es pot pretendre que el proble­ma amb les pensions, que existeix, s’acabi arreglant augmentant encara més la càrrega fiscal”.
El representant de la CEA va presentar a la resta del consell d’administració una proposta alternativa que es basava a aplicar directament un canvi en el rendiment dels punts de vellesa. La proposta de la majoria (és una de les vuit mesures incloses en la reforma) insta que el rendiment del punt passi de cop a 11,4 (ara està a 9,6) i que es vagi apujant progressivament. Cal explicar que aquesta xifra correspon als anys que un jubilat tarda a recuperar l’import de tot el que ha cotitzat. Per tant, un coeficient de 9,6 significa que la CASS ha tornat tot el que s’ha cotitzat quan el jubilat compleix 74,6 anys (65 + 9,6). Conseqüentment amb una esperança de vida superior als 82 anys s’ha estat cobrant dues vegades i mitja el que correspondria segons la cotització.
La proposta de la CASS de passar a un coeficient d’11,4 comportarà tenir una pensió aproximadament un 25% més baixa perquè els diners s’hauran recuperat en complir 76,4 anys.  https://www.diariandorra.ad/noticies/nacional/2018/04/26/la_patronal_vol_jubilacio_als_congelar_les_cotitzacions_129652_1125.html

La proposta de l’empresariat és passar aquesta xifra directament a 21. A efectes pràctics, comporta que fins arribar als 86 anys no s’haurien recuperat tots els diners i significa que les pensions del futur serien equivalents a un terç de les actuals. Fonts del consell d’administració van indicar que aquesta proposta era inacceptable pel que comportaria socialment i va ser rebutjada per tota la resta. Galobardas va indicar ahir que són conscients de la duresa de la proposta i que caldria mesures complementàries per alleugerir-la, però que finalment seria la més efectiva per garantir la viabilitat del sistema de pensions. L’impacte d’apujar el factor de conversió a 21 podria no haver de ser tan gran si entre les mesures paral·leles s’apliquessin accions com, per exemple, retardar la jubilació als setanta anys. El representant dels empresaris considera que la proposat de la majoria de la CASS de fixar l’edat de jubilació en 67 anys és insuficient i no va en la línia que estan adoptant la majoria de països europeus. Segons Galobardas, la tendència “és anar cap als 70 o els 72 anys, tenint en compte l’augment de l’esperança de vida”. Galobardas destaca que entén “que a la gent les mesures li poden semblar molt dràstiques, però hem estat molts anys que la gent ha cobrat gairebé tres vegades l’equivalent al que ha cotitzat i per tant la proposta és posar el rendiment dels punts allà on cor­respondria”. El representant de la CEA incideix que “no podem estar d’acord que els plats trencats es paguin amb l’augment de les cotitzacions”. CINCA AFIRMA QUE LES MESURES ES PODRIEN APLICAR EL 2019 El paquet de mesures per evitar que s’eixugui el fons de pensions podria començar a aplicar-se el 2019. El ministre portaveu, Jordi Cinca, va afirmar ahir que “alguna mesura que es convingués que ha de ser urgent” es podria incloure al projecte de pressupost d’aquell any. Tot i així, va recalcar que la voluntat del Govern pel que fa a les propostes aprovades per la CASS i que inclouen entre d’altres la retallada de totes les pensions superiors al salari mínim és iniciar converses amb tots els partits. Cinca va apuntar que hi ha temps per a la reflexió perquè “el fons encara té capacitat de créixer” i “el problema no és imminent”, sinó “a 15, 20 o 25 anys” vista, i per tant va apostar per “obrir un debat amb els grups parlamentaris”. “S’ha d’abordar una reforma a fons que tingui durabilitat en el temps”, va dir, alhora que va assegurar que el debat “no té per què dilatar-se en el temps, es pot concentrar en poc temps”. “Si hem d’anticipar el que passarà ens hem de posar a fer feina al més aviat possible i establir un calendari per anar introduint les modificacions”, va exposar. El secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach, va rebutjar ahir les mesures de la CASS per fer viable el sistema tot denunciant que “tot recau sobre la gent que està pagant religiosament les seves cotitzacions”. En aquest sentit, va apostar per controlar la despesa “mirant la gestió de la CASS”, ja que “aquí l’Estat ha ficat la mà a la caixa cada cop que ho ha necessitat i mai s’ha plantejat tornar els diners”. Sobre la pujada de la cotització, va compartir que s’ha d’augmentar però garantint que el treballador paga un terç del que paga l’empresari, no el mateix com ara. Pel que fa a la retallada de les pensions, va apuntar que s’haurien de limitar les prestacions que superin els 2.000 euros. “Una pensió després de 40 anys treballats hauria de rondar els 2.000 euros”, és a dir, el salari mitjà, i hi va afegir que no hi hauria d’haver pensions inferiors al salari mínim, de 1.017 euros. “No s’explica que la majoria de pensions siguin de menys de 1.000 euros i en l’àmbit polític siguin de 6.000”, va criticar, denunciant que calgui retallar les pensions quan a jutjar per les inversions de l’edifici El Núvol, el Cirque du Soleil o l’embelliment de Meritxell i Carlemany “tenim un país multimilionari”.https://www.diariandorra.ad/noticies/nacional/2018/04/26/la_patronal_vol_jubilacio_als_congelar_les_cotitzacions_129652_1125.html
La proposta de l’empresariat és passar aquesta xifra directament a 21. A efectes pràctics, comporta que fins arribar als 86 anys no s’haurien recuperat tots els diners i significa que les pensions del futur serien equivalents a un terç de les actuals. Fonts del consell d’administració van indicar que aquesta proposta era inacceptable pel que comportaria socialment i va ser rebutjada per tota la resta. Galobardas va indicar ahir que són conscients de la duresa de la proposta i que caldria mesures complementàries per alleugerir-la, però que finalment seria la més efectiva per garantir la viabilitat del sistema de pensions. L’impacte d’apujar el factor de conversió a 21 podria no haver de ser tan gran si entre les mesures paral·leles s’apliquessin accions com, per exemple, retardar la jubilació als setanta anys. El representant dels empresaris considera que la proposat de la majoria de la CASS de fixar l’edat de jubilació en 67 anys és insuficient i no va en la línia que estan adoptant la majoria de països europeus. Segons Galobardas, la tendència “és anar cap als 70 o els 72 anys, tenint en compte l’augment de l’esperança de vida”.
Galobardas destaca que entén “que a la gent les mesures li poden semblar molt dràstiques, però hem estat molts anys que la gent ha cobrat gairebé tres vegades l’equivalent al que ha cotitzat i per tant la proposta és posar el rendiment dels punts allà on cor­respondria”. El representant de la CEA incideix que “no podem estar d’acord que els plats trencats es paguin amb l’augment de les cotitzacions”.
CINCA AFIRMA QUE LES MESURES ES PODRIEN APLICAR EL 2019
El paquet de mesures per evitar que s’eixugui el fons de pensions podria començar a aplicar-se el 2019. El ministre portaveu, Jordi Cinca, va afirmar ahir que “alguna mesura que es convingués que ha de ser urgent” es podria incloure al projecte de pressupost d’aquell any. Tot i així, va recalcar que la voluntat del Govern pel que fa a les propostes aprovades per la CASS i que inclouen entre d’altres la retallada de totes les pensions superiors al salari mínim és iniciar converses amb tots els partits. Cinca va apuntar que hi ha temps per a la reflexió perquè “el fons encara té capacitat de créixer” i “el problema no és imminent”, sinó “a 15, 20 o 25 anys” vista, i per tant va apostar per “obrir un debat amb els grups parlamentaris”.
“S’ha d’abordar una reforma a fons que tingui durabilitat en el temps”, va dir, alhora que va assegurar que el debat “no té per què dilatar-se en el temps, es pot concentrar en poc temps”. “Si hem d’anticipar el que passarà ens hem de posar a fer feina al més aviat possible i establir un calendari per anar introduint les modificacions”, va exposar.
El secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach, va rebutjar ahir les mesures de la CASS per fer viable el sistema tot denunciant que “tot recau sobre la gent que està pagant religiosament les seves cotitzacions”. En aquest sentit, va apostar per controlar la despesa “mirant la gestió de la CASS”, ja que “aquí l’Estat ha ficat la mà a la caixa cada cop que ho ha necessitat i mai s’ha plantejat tornar els diners”. Sobre la pujada de la cotització, va compartir que s’ha d’augmentar però garantint que el treballador paga un terç del que paga l’empresari, no el mateix com ara.
Pel que fa a la retallada de les pensions, va apuntar que s’haurien de limitar les prestacions que superin els 2.000 euros. “Una pensió després de 40 anys treballats hauria de rondar els 2.000 euros”, és a dir, el salari mitjà, i hi va afegir que no hi hauria d’haver pensions inferiors al salari mínim, de 1.017 euros. “No s’explica que la majoria de pensions siguin de menys de 1.000 euros i en l’àmbit polític siguin de 6.000”, va criticar, denunciant que calgui retallar les pensions quan a jutjar per les inversions de l’edifici El Núvol, el Cirque du Soleil o l’embelliment de Meritxell i Carlemany “tenim un país multimilionari”.

La proposta que més crida l’atenció és la reducció de totes les pensions que es trobin per sobre del salari mínim, que actualment és de 1.017 euros, que s’aplicaria en una graella progressiva.

El consell d’administració de la Seguretat Social va aprovar ahir el conjunt de mesures que proposa per garantir la viabilitat del sistema de jubilació. Les accions, avançades pel Diari fa un mes, s’han concretat amb xifres i el resultat és un pla molt dur que ja ha estat entregat a Govern perquè hauran de ser els polítics els que decideixin si es tira endavant totalment o parcialment o es descarta. La proposta que més crida l’atenció és la reducció de totes les pensions que es trobin per sobre del salari mínim, que actualment és de 1.017 euros, que s’aplicaria en una graella progressiva. La proposta es fa per als punts de pensió que es comprin a partir del moment en què la reforma estigui en vigor (tot i que la CASS insisteix que cal reflexionar sobre si seria convenient aplicar-ho també en els punts actuals). La retallada de les pensions es basa en el concepte de respectar l’equivalent al salari mínim i a partir d’aquesta xifra anar rebaixant la paga. Si algú cobra una pensió que es troba entre el salari mínim i el doble del salari mínim (1.000 i 2.000 euros en números rodons) se li reduirà un 30% la part que excedeixi al salari mínim. Posat en xifres, significa que si es cobren 1.300 euros de pensió, els primers 1.000 es respecten i sobre els 300 que queden es rebaixa un 30%. Això comporta una baixada de 90 euros i per tant la pensió seria de 1.210 euros.

https://www.diariandorra.ad/

 

Els sindicats no organitzaran cap manifestació l’1 de maig L’USdA, en desacord amb el projecte de Govern per regular les protestes

El secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach, va explicar ahir en declaracions al Diari que enguany tampoc hi haurà cap manifestació l’1 de maig. De fet, des del 2011 el país no viu cap protesta aquesta data. Enguany, a diferència del 2017, en què es van fer uns col·loquis, la idea és presentar una o dues iniciatives legislatives populars (ILP). “De mani­festació no n’hi haurà, però sí que possiblement es faci una roda de premsa per presentar una o dues ILP”, va dir Ubach.
Un dels textos que es presentaran serà molt probablement una llei de responsabilitat política que prevegi accions, per exemple, en casos de sobrecost en l’execució d’obres públiques. Una altra iniciativa legislativa podria ser la de reforma del sistema electoral, tot i que Ubach no va voler precisar si s’acabarà presentant dimarts que ve, ja que encara l’estan acabant de tancar. En qualsevol cas, Ubach espera obtenir més de les prop de 3.000 signatures necessàries per presentar la proposta al Consell General. “L’objectiu no seran les 3.000 firmes, sinó tenir més vots que el partit que governa amb majoria i amb mà de ferro”, va explicar el secretari general de l’USdA.
D’altra banda, Ubach es va mostrar escèptic amb el projecte de llei de seguretat pública que el Govern va presentar dimecres. És contrari al fet que els organitzadors d’una marxa puguin respondre subsidiàriament pels danys causats per participants a la protesta. “Quan a França i a Espanya es fan manifestacions i venen persones que volen rebentar la manifestació no es fa pagar els plats trencats als que convoquen la manifestació pacífica”, va dir.

https://www.diariandorra.ad/noticies/nacional/2018/04/27/els_sindicats_no_organitzaran_cap_manifestacio_maig_129719_1125.html

 

Els sindicats consideren « un èxit absolut » la vaga de treballadors públics

El portaveu de la plataforma de sindicats públics, Gabriel Ubach, ha qualificat com « un èxit absolut » la vaga que estan fent avui els funcionaris per protestar contra la reforma de la llei de Funció Pública. Ubach ha fet aquestes declaracions després de la concentració que els vaguistes han fet davant de Govern i ha demanat la dimissió de l’executiu, a més de criticar Jordi Cinca i recordar el seu passat socialdemòcrata.
El sindicalista ha assegurat que el Govern aprova ara aquesta reforma i després vindran retallades que afectaran al sector privat i ha recalcat que les reclamacions que plantegen a l’executiu són assumibles.
Desenes d’empleats públics, més que en la protesta a la duana, s’han concentrat davant de l’edifici de Govern, el que ha provocat el tall de la circulació a Prat de la Creu. Els funcionaris han entrat al servei de Tràmits com si anessin a fer alguna gestió i han ocupat tota la part del servei al públic durant uns minuts. Posteriorment s’han dirigit a la plaça del Consell per llegir un manifest i els crits s’han intensificat a la sortida del cap de Govern i els ministres de la sessió parlamentària i han demanat la dimissió de l’executiu.
Abans la protesta s’havia fet a la duana del riu Runer on hi ha hagut talls puntuals al trànsit.

https://www.diariandorra.ad/noticies/nacional/2018/03/15/els_sindicats_consideren_exit_absolut_vaga_funcionaris_127935_1125.html

El portaveu de la plataforma de sindicats públics, Gabriel Ubach, ha qualificat com "un èxit absolut" la vaga que estan fent avui els funcionaris per protestar contra la reforma de la llei de Funció Pública. Ubach ha fet aquestes declaracions després de la concentració que els vaguistes han fet davant de Govern i ha demanat la dimissió de l'executiu, a més de criticar Jordi Cinca i recordar el seu passat socialdemòcrata. El sindicalista ha assegurat que el Govern aprova ara aquesta reforma i després vindran retallades que afectaran al sector privat i ha recalcat que les reclamacions que plantegen a l'executiu són assumibles. Desenes d'empleats públics, més que en la protesta a la duana, s'han concentrat davant de l'edifici de Govern, el que ha provocat el tall de la circulació a Prat de la Creu. Els funcionaris han entrat al servei de Tràmits com si anessin a fer alguna gestió i han ocupat tota la part del servei al públic durant uns minuts. Posteriorment s'han dirigit a la plaça del Consell per llegir un manifest i els crits s'han intensificat a la sortida del cap de Govern i els ministres de la sessió parlamentària i han demanat la dimissió de l'executiu. Abans la protesta s'havia fet a la duana del riu Runer on hi ha hagut talls puntuals al trànsit.

El PS denuncia la falta d’informació en la reforma de la Funció Pública

El PS denuncia la falta d’informació en la reforma de la Funció Pública. El PS denuncia que el Govern ha entrat a tràmit parlamentari de manera “incompleta” la modificació de la Llei de la Funció Pública. En un comunicat, la formació considera que l’executiu no ha adjuntat alguns informes que són “preceptius” per poder tramitar el text de manera “correcta”. Per això, el PS ha tramès una pregunta que el Govern haurà de respondre oralment al ple de control previst al Consell General el pròxim 3 de maig.

https://www.diariandorra.ad/noticies/nacional/2018/04/23/el_denuncia_falta_informacio_reforma_funcio_publica_129530_1125.html

L’augment de les despeses dels alts càrrecs dels últims anys

Els diners invertits a pagar les despeses dels alts càrrecs han apujat, i força, des de la segona victòria de Toni Martí fins ara. La diferència entre el liquidat al 2015 i el pressupostat per aquest any és d’un 40%, el que suposa, en nombres absoluts, prop d’un milió d’euros més. La diferència és especialment notòria quan la comparació es fa en any d’eleccions, ja que els governants rebaixen els números. Així, si el percentatge es calcula amb les xifres del 2011 i les d’ara, l’augment és del 34,5%. Uns increments, doncs, que estan molt per sobre de les dades de l’IPC. 

Entre els alts càrrecs es troben, més enllà del cap de Govern i els ministres, els assessors, secretaris d’Estat o ambaixadors. En aquest sentit, cal recordar que l’Executiu ha argumentat els últims anys aquestes pujades bàsicament per fer front a dues qüestions: les negociacions amb la UE i la necessitat de respondre als compromisos futurs pel que fa als complements de jubilació dels funcionaris. 

En un moment encara de recuperació econòmica, amb els sous congelats per a molts treballadors des de fa anys i venint d’una època de forta contenció, és difícil d’explicar als ciutadans l’increment progressiu d’aquesta partida. Més enllà de les quatre línies que es poden llegir en les liquidacions pressupostàries dels anys anteriors o en els projectes de pressupost dels anys en curs o futurs que exposen els motius de les pujades o baixades de les partides, seria bo que el Govern argumentés detalladament la necessitat de pagar, amb els diners de tots, un gran nombre d’alts càrrecs. Perquè el fet que un ministre cobri més de 5.000 euros o un secretari d’Estat rebi un sou superior als 4.000 euros no és tan escandalós com el fet que hi hagi carteres ministerials de més o assessors que la població desconeix què aporten. És necessari ser transparents amb els diners que són de tots. 

“No soc favorable a carregar-nos el coprincipat per l’avortament”

Advocat de professió, destaca en aquesta entrevista les fites assolides durant la legislatura (la primera que afronta com a conseller general) i defensa que DA està complint amb el seu programa de reformes.

Queda un any d’una legislatura marcada per la crisi BPA. Quin balanç en fa?
Durant dos anys va ser el monotema. Hi havia el temor de si hi havia quitança o no i si el petit treballador perdia els estalvis i anàvem al corralito. Ens va venir una cosa a sobre sense precedents que va posar en evidència el dèficit de legislació que teníem. Aquesta tensió es va traduir al Consell, on anàvem al dia a dia.

Però es va superar.
Diria que es va patir una crisi sense precedents que va posar en evidència la vulnerabilitat del sistema financer i que ho hem superat. Hi havia la por d’un risc sistèmic i de contagi, ens va fer tocar de peus a terra i de veure que necessitàvem eines per solucionar la crisi.

El fet d’haver de gestionar una crisi tan complexa va obligar a aparcar el programa polític?
No diria que es va aturar, però sí que hi havia una contaminació política perquè hi havia molta pressió. Amb aquest ambient és difícil tirar endavant les comissions, però malgrat tot es va fer la feina.

Però tot i així les grans reformes encara no han vist la llum.
El que és la reforma sanitària està en marxa. Vam aprovar la primera pedra, que era la Llei de drets i deures dels pacients i de la història clínica compartida que obligarà a passar pel metge referent. Aquesta era la base per arrencar, i justament se’ns reprovava que no arrencàvem mai. Per tant sí que s’ha fet. Ara, la reforma és tot un procés i s’ha de fer tot el desplegament reglamentari, però la base legal ja s’ha fet.

Però a nivell d’usuari encara no es nota res. En quin punt està això?
És molt difícil que un cop aprovada una llei l’endemà mateix ja vegis un canvi. Hi ha d’haver un canvi d’hàbits i la implementació dels reglaments. El metge referent encara no està en marxa, el ministeri ho haurà de fer a través dels protocols. I pel que fa a la història clínica compartida trigarà perquè els mateixos metges han de canviar l’hàbit, i posar en marxa el software que suposa és llarg.

I la resta de reformes?
Les lleis laborals ja estan entrades a tràmit, per tant ja està fet. És qüestió de tancar les esmenes i votar-les. Fer reformes i que els primers cent dies de govern ja es noti és difícil, el treball té una durada de quatre anys i hi ha feina que no es percep.

La reforma de la Llei de la Funció Pública…
La Llei de la Funció Pública està pendent d’entrar-se a tràmit, però el que no podíem fer és tirar pel dret quan els funcionaris no estan contents. Els respectem i per tant Govern ajusta la feina per mirar de desencallar les negociacions. El que no pots fer mai és tirar pel dret i passar el rodet; no és la tònica de DA. I si hi ha vagues el que no pots fer és ignorar-les.

Al final de la legislatura s’haurà acabat tota la feina amb la qual DA es va presentar a les eleccions?
Déu n’hi do el que ja hem fet. La de Funció Pública és imminent que entri a tràmit. Sí que hi ha un compromís amb les reformes clau, com la sanitària, la laboral i la de la Funció Pública.

Veurem canvis a la sanitat aquest any?
Els efectes no són immediats, s’ha d’implementar un sistema nou i depèn del ministeri quan s’aplicarà, però aquest any clar que es veurà. Es percebrà el canvi d’hàbits.

Un altre dels objectius en sanitat era buscar inversió estrangera i no se sap res ni de l’institut Marquès, ni el Brugada ni el Baselga.
Aquí hi ha dues lleis al calaix que són la de la donació d’òrgans i la de la fertilitat. Són lleis que ja tenim preparats els esborranys però no volem forçar la situació amb el Copríncep.

Això, i també l’avortament, és compatible amb la institució del coprincipat?
El problema que tenim amb certes reivindicacions és la crisi institucional que ens pot portar. A partir d’aquí hem de saber en quins marges ens movem. Des de DA tenim claríssim que el que no farem és crear una crisi institucional. No ens ho podem permetre de cap de les maneres perquè és la nostra garantia de sobirania i la nostra tranquil·litat i des de DA el que no farem és carregar-nos el coprincipat.

Llavors vol dir que hi ha marge per regular la fertilitat?
I tant que sí. Són conceptes molt tècnics i s’ha fet amb uns experts que ja saben el que estan tocant. Crec que aquest any es podria aprovar.

En canvi avortar sí que no.
És que és un fals debat aquest. El debat no és avortament sí o no, és si ens carreguen o no les institucions. El debat que han d’afrontar els partits que defensen aquest cas concret és quina remodelació de les institucions proposen. Jo no soc favorable a carregar-nos el coprincipat per aquesta regulació. Sembla que alguns vulguin obviar que aquest cas xoca de front amb el coprincipat.

Ja hi ha normalitat a la delegació de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa?
Sí. Fa llàstima perquè hem fet un xou innecessari. El que m’ha decebut és l’actitud del grup mixt, que m’ha quedat molt clar que no es posen d’acord ni per comprar xinxetes. Al final jo no he tingut cap problema a fer el pas perquè el que no farem és posar en perill les institucions per una ximpleria d’aquest tipus.

Va ser molt crític amb el PS per haver-lo acusat de “trànsfuga” el 2015.
És que fan polèmica de temes que no són de rebut. Jo em vaig presentar amb DA + Cd’I però vaig subscriure un programa polític i a mi em va votar gent que va votar DA. Per tant, jo trànsfuga de què? si el que he fet és no moure’m.

Es tornarà a presentar a les generals que ve?
No depèn de mi, depèn del partit. Em poso a disposició del que faci falta, però no vull ser cap obstacle.

Però la predisposició hi és.
Sí, perquè la feina de parlamentari i d’advocat es conjuminen i per mi treballar lleis des de dins és una experiència a repetir.

83 alts càrrecs de l’administració es van repartir 4,5 milions d’euros en salaris el 2017

L’administració central va abonar durant el 2017 gairebé 4,5 milions d’euros en remuneracions entre les 83 persones considerades tècnicament com a personal clau de la gerència. Curt i ras: alts càrrecs de l’administració entre els quals cal situar-hi des del cap de Govern fins als ambaixadors o el càrrecs de relació especial amb dots de comandament. Els salaris anirien de 6.629,41 euros del màxim responsable de l’executiu fins als pocs més de 2.200 euros mensuals que cobra una tècnica de Funció Pública contractada sota la figura de la relació especial.

Tècnicament, el personal clau inclou tots els directius o membres de l’òrgan de govern de l’entitat que informa, quan dit òrgan té l’autoritat i responsabilitat de la planificació, la gerència i el control de les activitats de l’entitat. Aquest personal, segons la liquidació pressupostària del 2017, es dividiria en tres grans blocs: els 12 membres del Govern, que haurien obtingut una remuneració global anual de 852.854 euros; 40 alts càrrecs de suport al Govern, ambaixadors i personal de relació especial, que haurien comportat una despesa salarial d’1.813.111 euros; i 31 alts càrrecs de l’administració general més, que van suposar un desemborsament remunerador d’1.776.483 euros.

Més enllà de l’establert en l’esmentat informe de liquidació, un recopilatori de salaris públics d’alguns dels càrrecs que s’inclouen en la relació de 83 persones que en global van rebre durant tot l’any passat 4.442.248, i que no tots tenen el contrast i la publicació oficial, permetria saber, per exemple, que el cap de Govern, Toni Martí, rep una remuneració de 6.629,41 euros, salari equivalent al del síndic general, Vicenç Mateu, encara que el sou d’aquest no s’inclou en aquell llistat de 83. El Consell General té la seva ‘pròpia relació’.

Els ministres, tots, cobrarien 5.636,05 euros, que seria equivalent, en aquest cas, a la remuneració de la subsíndica general, Mònica Bonell. També com a integrant, per dir-ho d’alguna manera, del consell de ministres hi hauria el secretari general del Govern, Jordi Casadevall, que en aquest cas percebria de l’ordre de 4.807,15 euros mensuals. A partir d’aquí hi hauria els secretaris d’Estat. El rànquing remuneratori el lideraria la responsable d’Afers Financers Internacionals, Clàudia Cornella, amb 5.421,60 euros.

En segon lloc, entre els secretaris d’Estat, caldria situar-hi el de Diversificació Econòmica, Josep Maria Missé, amb 5.020. Després hi hauria un bloc de responsables polítics on tots percebrien 4.807,15 euros. En aquest nivell s’hi trobarien Ester Molné (Justícia i Interior), Ester Fenoll (Afers Socials), Neus Soriano (Comerç i Competitivitat), Joan Antoni León (Salut), Joan Antoni Rodríguez (Funció Pública i Reforma de l’Administració) o Consol Naudí, que durant l’any passat va acabar les seves funcions al capdavant de la secretaria d’Estat d’Afers Institucionals. El secretari d’Estat que percep el salari més baix és Jordi Beal, d’Esports, amb 4.797,11 euros.

Finalment, en la relació a la qual ha tingut accés l’Altaveu, s’hi trobaria una llista de disset persones contractades com a relació especial amb unes remuneracions molt diverses i que van des dels 5.700 d’una tècnica de Salut als poc més de 2.200 d’una tècnica de Funció Pública. Quant als ambaixadors, i segons les dades fetes públiques arran d’una resposta parlamentària l’estiu passat, estarien cobrant de l’ordre de 63.800 euros bruts anuals de salaris els diplomàtics amb residència fixada a l’estranger (despeses d’habitatge, desplaçaments, assegurances… a banda) i els no residents uns 15.600 euros bruts anuals.

CÀRREC NOM REMUNERACIÓ
CAP DE GOVERN Toni Martí 6.629,41 euros
FINANCES Jordi Cinca 5.636,05 euros
AFERS EXTERIORS Maria Ubach 5.636,05 euros
AFERS SOCIALS, JUSTÍCIA I INTERIOR Xavier Espot 5.636,05 euros
ECONOMIA, COMPETITIVITAT I INNOVACIÓ Gilbert Saboya 5.636,05 euros
TURISME Francesc Camp 5.636,05 euros
ORDENAMENT DEL TERRITORI Jordi Torres Falcó 5.636,05 euros
MEDI AMBIENT, AGRICULTURA I SOSTENIBILITAT Sílvia Calvó 5.636,05 euros
EDUCACIÓ Eric Jover 5.636,05 euros
CULTURA, JOVENTUT I ESPORTS Olga Gelabert 5.636,05 euros
SALUT Carles Álvarez 5.636,05 euros
FUNCIÓ PÚBLICA Eva Descarrega 5.636,05 euros
SECRETARI DE GOVERN Jordi Casadevall 4.807,15 euros
SE AFERS FINANCERS INTERNACIONALS Clàudia Cornella 5.421,60 euros
SE DIVERSIFICACIÓ ECONÒMICA Josep Maria Missé 5.020,00 euros
SE JUSTÍCIA I INTERIOR Ester Molné 4.807,15 euros
SE AFERS SOCIALS Ester Fenoll 4.807,15 euros
SE COMERÇ I COMPETITIVITAT Neus Soriano 4.807,15 euros
SE SALUT Joan Antoni León 4.807,15 euros
SE FUNCIÓ PÚBLICA Antoni Rodríguez 4.807,15 euros
SE AFERS INSTITUCIONALS Consol Naudí 4.807,15 euros
SE ESPORTS Jordi Beal 4.797,11 euros
Relacions especials

MINISTERI ÀREA NOM REMUNERACIÓ
Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat Medi Ambient i Sostenibilitat Natàlia Rovira 2.911,59 euros
Cultura, Joventut i Esports Patrimoni Cultural Alfons Codina 3.500 euros
Cultura, Joventut i Esports Joventut i Voluntariat Agustí Pifarré 3.699,74 euros
Salut Salut Cristina Santarrosa 3.726,95 euros
Salut Salut Odile Sarroca 5.722,80 euros
Funció Pública i Reforma de l’Administració Funció Pública Elisabeth Almarcha 3.500 euros
Funció Pública i Reforma de l’Administració Reforma de l’Administració Montse Font 4.500 euros
Funció Pública i Reforma de l’Administració Funció Pública Raquel González 2.279,06 euros
Cap de Govern Gabinet Iago Andreu 4.840,28 euros
Cap de Govern Gabinet Guillem Casal 2.684,54 euros
Cap de Govern Comunicació Creu Rosell 3.523,04 euros
Cap de Govern Comunicació Nerea Moreno 2.684,54 euros
Finances Finances Meritxell Salvat 2.911,60 euros
Finances Estadística Enric Ripoll 4.518 euros
Afers Exteriors Afers Multilaterals i Cooperació Marta Salvat 4.231,86 euros
Afers Socials, Justícia i Interior Ocupació i Treball Eulàlia Sánchez 3.514 euros
Ordenament Territorial Transports Guillem Santacreu 2.700 euros

http://altaveudigital.com/83-alts-carrecs-de-ladministracio-es-van-repartir-45-milions-deuros-en-salaris-el-2017/