Auteur/autrice : SINDICAT-USDA

Els sindicats, preparen una gran mobilització pel 13 de desembre. La iniciativa està impulsada per molts col·lectius i pretén fer «un toc d’atenció quant als temes socials i laborals»

Un any després de la concentració que va aplegar un miler i mig de persones a l’avinguda Meritxell, els s-indicats organitzen una gran mobilitació per a l’últim dia de campanya electoral. L’objectiu principal és lluitar contra la retallada de drets socials que està vivint el país i, per això, segons va indicar Gabriel Ubach, secretari general de l’USdA, pretenen «fer un toc d’atenció quant als temes socials i laborals del país». «Estem en una situació d’emergència social perquè els salaris i les pensions són baixes i hi ha una especulació bestial de l’habitatge». Ubach va exposar que a través de la mobilització pretenen que les propostes electorals «es facin factibles» i que hi hagi mesures reals per solucionar els problemes socials del país.

La idea encara és embrionària i no hi ha un discurs unitari ni un recorregut establerts per a la manifestació
La idea encara és molt embrionària i no hi ha un discurs unitari. Per tal d’aconseguir-lo, els diferents col·lectius es reuniran el dilluns 9 de desembre i concretaran quines reclamacions volen fer. Tot i això, s’espera que no es limitin a salaris, pensions i habitatges, ja que, entre els col·lectius que estan preparant la mobilització, també hi ha organitzacions feministes. «En formem part tots els sindicats i tots els grups socials», detallava Ubach.

Des del SAT, el secretari general Guillem Fornieles va ser més concret i va expressar que des del sindicat volen democratitzar el país i consolidar un estat social». És per això, que el missatge que pretenen transmetre als mandataris és «esteu lluny de l’estat social». «Un estat social no pot comerciar amb la vivenda i el menjar, no es pot especular amb un dret perquè esdevé una moneda de canvi. La pobresa econòmica és una injustícia social», remarcava. Així mateix, va afegir que «la Constitució i els Drets Humans no poden estar supeditats a l’estat mercantil».

Un canvi de llei
Per a aconseguir l’estat social, va expressar que és imprescindible que hi hagi un estat democràtic. I Fornieles va titllar Andorra d’«un estat que es maquilla democràtic», i recolzava aquesta afirmació exposant que «la llei electoral és injusta perquè els consellers se’ls emporta el partit que té més vots i, per tant, els altres partits no tenen la representativitat que mereixen. Així doncs, els vots dels ciutadans no estan ben traduïts al Consell ni al Comú». «Si la llei és injusta, la democràcia queda tocada», remarcava.

Ubach: «Estem en una situació d’emergència social perquè els salaris i les pensions són baixes i hi ha una especulació bestial de l’habitatge»
És per això que, a banda de proposar la modificació de la llei electoral, perquè «farà 27 anys que es va establir i s’ha de canviar», des del SAT creuen que la solució passa per fer referèndums vinculants. «Tots ens beneficiem de la participació ciutadana i, tenint en compte que no es representen tots els vots, els ciutadans haurien de tenir el dret a votar les propostes», considerava.

«La democràcia no la decideixen els polítics ni el poder judicial, ho ha de fer la ciutadania. Si els que manen són una minoria hi ha el risc que ens governi una dictadura, per això s’ha de fer un esforç per democratitzar el país, i la responsabilitat l’han d’assumir tots els ciutadans», subratllava. De fet, va comparar la politica andorrana actual amb el despotisme il·lustrat i l’expressió d’origen francès «Tot pel poble però sense el poble» i va remarcar que per tal d’evitar aquest despotisme els ciutadans han de formar part de la vida democràtica més enllà de les eleccions.

Fornieles: «La llei és injusta perquè els partits no tenen la representativitat que mereixen. Si la llei és injusta, la democràcia queda tocada»
Quant a la previsió de gent que estimen que formarà part de la mobilització, Fornieles va comentar que «no importa ser molts o pocs perquè estem en un país on hi ha poca cultura de sortir al carrer». Tot i això, Ubach s’emmiralla en la manifestació que hi va haver el 17 de desembre de l’any passat i que va batre rècords nacionals. Pel que fa al recorregut que esperen que se segueixi durant la manifestació, van explicar que encara no està definit, ja que estan pendents de la meteorologia, però consideren que no serà gaire llarg.

https://www.diariandorra.ad/noticies/nacional/2019/11/01/el_la_poblacio_esta_situacio_pobresa_severa_152781_1125.html

El 12,8% dels habitants d’Andorra estan en situació de risc de pobresa. Així ho plasma l’informe del departament d’Estadística sobre les condicions de vida de l’any 2018 publicat ahir. Un altre valor molt rellevant del mateix estudi afirma que el 4,4% de la població pateix pobresa severa. Això vol dir que en el cas de llars amb una sola persona els ingressos no superen els 11.994 euros. Si les llars estan integrades per dos adults i dos infants menors de 14 anys, els seus recursos no arriben a 25.187 euros.
El detall per franges d’edat mostra que la població que té un risc més elevat de patir pobresa són els majors de 65 anys. Tenint en compte pensions i prestacions, el percentatge de persones en risc de pobresa en aquest tall d’edat és del 19,9%. Entre els menors de 16 anys la dada se situa prop del 13,3%, mentre que entre la població que està en edat de treballar el tall és el més baix i s’ubica prop del 12,1%.
Més enllà dels índexs amb referència als ingressos, també s’estudia en funció de la propietat de l’habitatge habitual. Pel que fa a la propietat de la casa, les dades de pobresa varien sensiblement. Entre els propietaris d’un habitatge, l’11,1% es troben en aquesta situació, mentre que si aquest és de lloguer el valor s’enfila fins al 13,6%.

Privació material
Una altra manera presentada en l’informe d’abordar l’estudi de la problemàtica econòmica és a través de la privació material. En aquest sentit, s’aprecia que hi ha un 3,5% de la població del Principat que té una privació severa, mentre que hi ha un 54,8% que no presenta cap privació. Dues cares de la mateixa moneda de la realitat que viu el país.
Entrant al detall de les mancances, s’observa que el 17,2% de la població no pot permetre’s anar una setmana de vacances a l’any, el 3% no pot mantenir una dieta que contingui carn, peix o pollastre cada dos dies, o que el 5,3% de la població no té l’habitatge a la temperatura adequada.
Segons la tipologia de la família, les que sofreixen més privacions materials severes són les monoparentals; d’un adult amb menors al seu càrrec. Un total del 15,8% d’aquestes famílies pateixen aquesta problemàtica.
En el costat contrari hi ha les famílies formades per dos adults. Si aquestes tenen nens, la privació material acaba sent del 2,8%, mentre que si són sense menors al seu càrrec la xifra baixa fins al 2,6%. Pel que fa al marc general, es pot afirmar que 3,5% de les famílies del Principat sofreixen privacions materials severes.

Altres dades de l’enquesta
Cal destacar que la pobresa entra també entre les persones que estan treballant. Un 8,7% de les persones que tenen feina es considera que es troben en situació de pobresa. La qual cosa sembla demostrar que el fet de tenir feina no acaba sent garantia d’estar fora d’aquesta realitat.
L’enquesta també ha preguntat per l’estat de salut dels habitants. En aquest sentit, un 54% de la població que se situa entre els 18 i 64 anys considera que té un bon estat de salut. Entre els majors de 65 anys, la dada baixa fins a situar-se al 43,4%. En l’altre extrem de la dada, tan sols el 0,8% de les persones que es troben en edat de treballar consideren que no gaudeixen de bona salut, mentre que entre els que ja tenen més de 65 anys és del 4,5%.
Finalment, l’enquesta també va preguntar sobre el nivell de satisfacció de la vida dels habitants al país. Entre el total dels enquestats, es dona un notable baix i se situa la nota amb un 7,6. El col·lectiu, per edat, que gaudeix d’una major satisfacció de la vida és el que va des dels 16 fins als 29 anys, que donen una nota mitjana del 8,2. En l’altre costat hi ha la gent gran, els majors de 65 anys, que donen una qualificació del 7,5.
Segons el gènere de l’enquestat, els homes donen una nota mitjana de satisfacció del 7,8, mentre que si la valoració la fan les dones aquesta baixa fins al 7,5. Crida l’atenció també el fet que si la pregunta es discrimina segons la nacionalitat, els andor­rans donen una nota de 7,9, mentre que les persones residents vingudes d’altres punts del món baixen la seva qualificació mitjana fins al 7,5. Finalment, la pitjor nota de satisfacció de la vida prové de les persones aturades, que la puntuen amb un 7,1.

https://www.diariandorra.ad/noticies/nacional/2019/11/01/el_la_poblacio_esta_situacio_pobresa_severa_152781_1125.html

L’USdA I EL PS RECLAMEN AUGMENTS DE SOU PER REVERTIR LA DESIGUALTAT
Tant l’USdA com el Partit Socialdemòcrata van coincidir en l’augment de salaris com a recepta per revertir els problemes de desigualtat que va reflectir l’informe de l’enquesta de condicions de vida que va publicar el departament d’Estadística.
Gabriel Ubach, secretari general de l’USdA, va afirmar que “cal apujar sous i pensions”. També va recordar que des del sindicat durant la legislatura passada ja es va fer una proposta d’augmentar-lo un 2,5% durant quatre anys perquè els ciutadans recuperessin el poder adquisitiu.
Ubach va dir que la situació actual és fruit “del fracàs de les polítiques socials de DA”. Finalment, va afirmar que caldria insistir en “les 13 pagues obligatòries” i que caldria preguntar-se “si aquesta és l’Andorra que tots volem”.
Per la seva part, el president del grup del PS al Consell General, Pere López, va posar en qüestió part de les dades del mateix informe. Va afirmar que “s’han ocultat dades, perquè és difícil de creure que hàgim passat del 27% al 33% en l’índex de Gini en un any”.
Aquest índex, que s’utilitza per mesurar la desigualtat, “situa Andorra per sobre de la mitjana europea”, va afirmar López, i era una prova de la desigualtat creixent que segons ell s’estava produint.
Sobre els salaris, va voler destacar que el sou base interprofessional hauria d’estar prop del 60% del salari mitjà del país, que se situa en 2.100 euros, i que ara mateix això no es complia. També va criticar que els increments que s’havien fet en aquest sou base i de les pensions eren “totalment insuficients”, tenint en compte el cost del nivell de vida. Va acabar dient que “la situació de l’habitatge ho agreuja”.

https://www.diariandorra.ad/noticies/nacional/2019/11/01/mes_meitat_dels_ciutadans_no_arriben_final_mes_152782_1125.html?platform=hootsuite

La Unió Sindical d’Andorra (USdA) es planteja convocar una manifestació si el Govern no ofereix solucions al problema de l’habitatge. En aquest sentit, el seu secretari general, Gabriel Ubach, va reiterar que el que cal no són solucions a llarg termini, sinó immediates, que la Llei òmnibus no ha tingut cap impacte positiu i que “o prenem decisions valentes o els pisos seguiran augmentant de preu”. 
Ubach també es va mostrar molt crític amb les estadístiques oficials, que va qualificar d’esbiaixades. Així, va dir que afirmar que el preu mitjà d’un habitatge de lloguer puja a 600 euros “és una burla”, i va ironitzar que “són pisos a Andorra, no tendes del Decathlon”. També va considerar que la despesa que les famílies destinen a habitatge és molt més del 28% que diu Estadística i va remarcar que en realitat passa del 60%, ja que cal tenir en compte la calefacció, la llum, l’aigua, la plaça d’aparcament i tot el que fa referència a un habitatge. Així, va apuntar que segons com es presentin les dades aquestes poden amagar realitats diverses. D’aquesta manera, va argumentar que “si el senyor Filloy es menja dos pollastres i nosaltres cap, estadísticament ens haurem menjat un pollastre cadascú, però la realitat serà que un se n’ha menjat dos i l’altre s’ha mort de gana”. A més, va assenyalar que si tothom a Andorra cobra 2.000 euros i paga 600 euros de lloguer “no sé de què ens queixem”. 
Ubach va exposar que l’USdA té clar que si el Govern no vol entendre l’abast que té el problema difícilment hi podrà trobar una solució. És per això que en la reunió que avui mantindrà el sindicat amb el ministre d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, Víctor Filloy, l’entitat li traslladarà la situació dels treballadors i els pensionistes i la necessitat de millorar la qualitat de vida d’aquestes persones. Ubach també va apuntar que convidaran el ministre a baixar al carrer, “a veure si li ofereixen un pis a 600 euros”. El secretari general de l’USdA va insistir que “les famílies ho estan passant malament” i que això “s’ha d’acabar”.

https://www.bondia.ad/societat/lusda-es-planteja-mobilitzacions-si-no-sactua-amb-els-lloguers

Davant la crisi de l’habitatge, la Unió Sindical preveu convocar una manifestació on espera comptar amb el suport dels partits d’esquerra. Considera que el Govern no ha trobat mesures efectives.

Gabriel Ubach ha afirmat que aquest divendres es reuneix amb el ministre d’Habitatge i assegura que si no tenen respostes clares, cosa que no veu probable, organitzaran una protesta al carrer. Ubach diu que la data més idònia seria durant la campanya electoral de les comunals. De moment, PS i Podem els donarien suport. « Convocarem a tothom a sortir al carrer i fer unes manifestacions per queixar-nos de la situació que tenim avui en dia en aquest país. No pot ser que avui en dia el Govern digui que les famílies dediquen un 30% a l’habitatge quan en realitat tots sabem que hi ha moltes famílies que hi dediquen el 70% », avançava el secretari general de l’USdA.

També ha lamentat la poca fiabilitat de les enquestes que apareixen sobre el preu de l’habitatge, ja que considera que és més baix del real. « Els andorrans devem ser els més ‘pupes’ del món, perquè si ens queixem cobrant 2.000 euros i tenint els pisos a 600 euros és que tenim la mania de queixar-nos per res. Això no és així i el Govern ho sap », insisteix Ubach.

Finalment, ha assegurat que es constata la poca efectivitat de les mesures que es van prendre fa uns mesos per millorar el poder adquisitiu.

Informa: Pere Moliné

https://m.andorradifusio.ad/noticies/usda-convocara-manifestacio-situacio-habitatge#.XZ3QtheqU74.whatsapp
Imatges: Fernando Montero

La Unió Sindical d’Andorra (USdA) demana al Govern que apliqui unes mesures de contenció dels preus del lloguer. Gabriel Ubach, secretari general de l’USdA, assegura que les excepcions que es volen aplicar a la pròrroga de congelació de l’IPC en els lloguers, és a dir, poder pujar l’IPC si no s’ha aplicat l’augment en els darrers cinc anys, poder apujar el preu en cas de reformes o rescindir el contracte en cas d’ús propi o familiar, s’allunyen de la realitat de la situació del país i demana que hi hagi més pisos de protecció oficial. També assegura que ja fa dos anys que proposen mesures resolutives i que el Govern no les ha escoltat, atribuint-los la responsabilitat, tot i considerar que “no tenen intencions de trobar solucions”.
Les solucions que l’USdA assegura tenir, segons Ubach, poden ser “immediates”. A part de la construcció de més pisos de protecció oficial, en què el sindicat explica que “els preus no haurien de superar els 1.800 euros per metre quadrat, tenint en compte que la mitjana són 3.000 euros”, també s’hauria de fer un registre de la propietat. “Cal enllestir el registre amb un període de tres mesos de manera gratuïta. Qui no ho hagi fet que pagui el cinc per cent del valor de l’immoble.” També, segons Ubach, es demana que en el cas que un propietari vulgui edificar, una part dels pisos hagin d’anar destinats a la protecció oficial i que a la resta d’habitatges que el propietari pugui aplicar el seu criteri en els preus del lloguer.

L’AGIA demana la quarta excepció
Per contra, el president del Col·legi d’Agents i Gestors Immobiliaris (AGIA), Jordi Galobardas, assegura que les excepcions són correctes tot i que la pròrroga de la congelació de l’IPC hauria de quedar exclosa en els habitatges de luxe. Galobardas creu oportú que s’apliqui un criteri perquè “a partir de certs metres quadrats no s’apliqui la pròrroga i així tenir el mercat lliure en moviment”. També diu que les mesures de l’USdA són precipitades, ja que els preus que proposa “s’allunyen de la realitat”.

https://www.diariandorra.ad/noticies/nacional/2019/10/03/l_usda_carrega_contra_govern_per_inaccio_habitatge_151506_1125.html

El país que no volem
Gabriel Ubach Aquest és el país que volem? Un país que no pot i no vol treballar per la seva gent, un país on els interessos privats passin per sobre de l’interès públic, un país on els seus avis hagin de marxar sota la impossibilitat de poder pagar els preus dels lloguers que se’ls imposen, que amb les misèries de pensions no poden tenir la mínima esperança d’arribar a final de mes, on els joves no poden emancipar-se amb uns salaris inadaptats al nivell de vida existent. Un país on poder comprar o llogar un habitatge digne es converteix en una quimera, on si tens la desgràcia de caure malalt se’t considera gairebé com un delinqüent i ets mereixedor d’una condemna sota arrest domiciliari de nou a una del migdia i de tres a cinc, totalment vergonyós. Amb unes polítiques que avalen l’avortament sempre que es faci fora de les nostres fronteres. Un país on el sou mínim és de 1.000 euros, el mitjà de 1.900 euros i la majoria dels pisos de nova construcció superen els 300.000 euros (d’alt estànding, és a dir, amb parquet). Quina família del país podrà comprar aquests pisos, i als que els comprin, a quin preu els llogaran, on són els pisos de protecció oficial pensats per a la gent del país, de veritat volem vendre tots els pisos de les torres d’Escaldes i els de davant de la nova Batllia als especuladors i fons voltors estrangers, sense pensar en les famílies de treballadors que han fet pujar aquest país, aquesta és l’Andor­ra que volem? Això és l’únic que sabem fer, aquesta és l’Andorra sostenible, sostenible per a qui, per als especuladors, per a tots aquells que vénen a aprofitar-se del país en detriment de la gent de casa. Cal que tots plegats fem una reflexió, començant per la nostra classe política, per saber quina Andorra volem. És l’hora que la política estigui al servei del poble i no el poble al servei del polític. Si no som capaços de revertir la situació Andorra està perduda i no ens servirà de res el virtus unita fortior.

El servei d’Inspecció de Treball va incoar l’any passat un total de 163 expedients sancionadors, xifra que suposa un augment del 14,7% respecte el 2017. L’import de les sancions imposades va pujar a 648.363,92 euros, 308.117,92 dels quals per incompliments de les condicions generals de treball i 340.246 per incompliments de salut i seguretat, segons dades estadístiques publicades pel mateix servei. Es tracta d’uns imports  molt similars als del 2017, tot i el creixement del nombre d’expedients. Una altra qüestió a  notar és que al 2017 aquests expedients sancionadors havien baixat un 24% respecte el 2016.

El total d’inspeccions realitzades per Treball va ser de 764, un 2,5% més que el 2017. D’aquestes, 432 es van realitzar per avaluar les condicions generals de treball i 332 per seguretat. Quant als expedients sancionadors, dels 163, 84 es van obrir per incompliments relatius a les condicions generals de treball i 79 per vulneració de la seguretat i la salut en la feina.
El sector d’activitat que va acumular més sancions va continuar essent el de l’hoteleria, amb 66 –15 més que el 2017–, de les quals 36 van correspondre a incompliments referits a les condicions generals de treball, i 30 van ser incompliments de la seguretat i la salut a la feina. El segons sector amb més sancions va ser el d’altres serveis amb 33, de les quals 20 van ser relatives a les condicions generals i 13 a la seguretat laboral. Indústria va ocupar la tercera posició en la taula de sancions, amb 20 expedients sancionadors, dels quals nou ho van ser per incomplir les condicions generals i 11 per no complir la norma en salut i seguretat en el treball. El sector de la construcció va sumar 29 expedients reguladors, 20 dels quals ho van ser per incompliment de la seguretat i la salut en la feina, i nou per incompliment de les condicions generals de treball. L’àmbit del comerç en va acumular 14, nou per vulneració de les condicions generals i cinc per vulneració de la seguretat i la salut en el treball. En última posició, amb només una multa es va situar el sector de l’agricultura.

https://www.bondia.ad/societat/els-expedients-sancionadors-de-treball-creixen-un-147-el-2018

Les xifres que va fer públiques ahir el Govern sobre el nombre d’ajuts econòmics que va atorgar l’exercici passat tornen a posar de manifest que la població que es troba en situació de risc d’exclusió social manté la tendència a l’alça des que va esclatar la crisi fa una dècada. Especialment significatius són els que han estat concedits a les llars per atendre les necessitats bàsiques, que s’eleven fins a les 882, 103 més que el 2017, i que han beneficiat un total de 1.602 persones amb un import mitjà de gairebé quatre mil euros. El que sí que no ha variat, com no podia ser d’una altre manera, és la tipologia dels nuclis familiars que s’han vist afavorits pels ajuts: en primer lloc les llars unipersonals i en segon les monoparentals. Les majoria dels beneficiaris són dones entre 35 i 49 anys dels dos tipus de nuclis, mentre que l’edat dels homes puja fins als 64 anys i majoritàriament es tracta de llars unipersonals. Aquestes variables són el reflex d’una conjuntura econòmica que no para d’empitjorar per a una bossa de població que continua creixent. I l’explicació és tant senzilla com dramàtica. El nivell de vida s’incrementa any rere any mentre els salaris pugen en funció d’un IPC “irreal” en el millor dels casos, quan no porten temps congelats o directament han disminuït. L’últim episodi de l’espiral inflacionista en la qual estem immersos des de fa temps és l’augment exponencial i sense justificació dels lloguers més enllà d’una avarícia desmesurada, la qual cosa ha fet inviable per a moltes famílies poder fer front a les despeses bàsiques. Govern va intervenir tard i malament per intentar frenar una situació que amenaçava i amenaça encara la recuperació econòmica. Fre al consum, teixit laboral precari, risc d’exclusió, incerteses arreu del país, dificultats per atreure talent… Per la qual cosa, les mesures per pal·liar el problema han d’anar més enllà i intentar aconseguir la col·laboració de tots els agents implicats. I no només en aquest aspecte concret, sinó que cal analitzar el context des d’una perspectiva més global. Cal posar les bases perquè el sistema sigui sostenible i sòlid i no tan sensible a les mínimes adversitats que puguin patir els països que ens envolten. Perquè la viabilitat i credibilitat de l’estructura econòmica i social del país és directament proporcional a la viabilitat i credibilitat com a Estat.

https://www.diariandorra.ad/noticies/editorial/2019/07/16/mes_precarietat_148394_1131.html

El ministeri de Salut durà a terme la modificació de la Llei del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) amb l’objectiu d’implementar nous mecanismes per a fer-lo més transparent. Així ho va fer saber el titular de Salut, Joan Martínez Benazet, durant la reunió que ahir van mantenir amb els grups parlamentaris de Demòcrates (DA), de Liberals (L’A) i de Ciutadans Compromesos (CC). A banda de treballar per la transparència de l’ens, el ministre Benazet també es fixa com a objectiu la introducció de millores en l’eficiència de la institució. El titular de Salut va ser precisament el director assistencial del SAAS des del maig de 2016 fins a l’abril passat, quan va jurar el càrrec com a conseller general.
La manca de transparència ha estat, precisament, una de les polèmiques sorgides en els darrers anys després que es destapessin diverses irregularitats comeses al SAAS i per les quals Govern va prendre mesures al respecte arran de l’informe del Tribunal de Comptes en relació a l’exercici del 2014. El PS també va portar el cas a la Batllia amb la intenció que s’investigués una trama de corrupció més enllà dels tres casos que va judicialitzar Govern.
Les polítiques públiques en matèria de salut apunten a una estructura coordinada que vetlli per la prevenció i per la qualitat de vida de les persones, i que tingui una cura especial de la cronicitat, de l’envelliment saludable i de la dependència tenint en compte l’envelliment progressiu de la població i la cronificació de determinades malalties. Pel que fa als serveis, el Govern aposta per mantenir la qualitat, essent aquesta compatible amb la sostenibilitat del sistema.

https://www.diariandorra.ad/noticies/nacional/2019/07/17/salut_modificara_llei_del_saas_per_fer_transparent_148446_1125.html